Només cinc mesos de preparació per aconseguir la marca mínima que li doni accés a la Marató dels Jocs Paralímpics de París d’aquest estiu. I això, després d’haver tingut el seu quart fill l’abril passat. Aquest és el repte que té al davant la campiona paralímpica als Jocs de Rio 2016 per a persones amb deficiència visual, l’osonenca Elena Congost. I la història encara suma èpica si s’aprofundeix en el context de tot plegat.
Just després de tenir el tercer fill –l’Ona, de 2 anys–, a principis del 2021, la federació espanyola li va comunicar que no li donava l’oportunitat d’optar a defensar el títol paralímpic de Marató a Tòquio. “Hauria hagut de fer una preparació molt ràpida, però no em van deixar ni intentar-ho.”
Congost, de 36 anys, reconeix que la decisió per part de l’ens federatiu “va suposar una gran decepció per a mi”, i la baixada d’ànims va ser tan gran que va decidir deixar-ho estar: “Jo ja em donava per retirada de l’alta competició”.
A l’abril, però, i després de l’arribada del seu quart fill –en Lluc–, va renéixer l’espurna de la competició a través del seu home, Jordi Riera: “Va ser ell qui em va engrescar”, i qui llançant-li un repte li va deixar anar si es veia capaç de tornar a uns Jocs Paralímpics. “D’entrada, vaig pensar que era impossible.” Després de les primeres trobades amb el seu entrenador –Roger Esteve–, van decidir “començar de zero” el passat setembre.
Cinc mesos després, “fins i tot jo m’he sorprès de com he anat millorant”, i amb tot a punt, l’hora de la veritat arribarà el dia 18 d’aquest mes a la Marató de Sevilla. Serà en aquest escenari –i en el marc del Campionat d’Espanya de l’especialitat– on Congost haurà d’assolir una marca mínima que li doni el bitllet per als Jocs Paralímpics.
En la prèvia, i analitzant el que passa als entrenaments i el temps que ha de superar, “hauria de poder-ho aconseguir”, però la duresa de la Marató, “on poden aparèixer rampes, una indigestió o qualsevol imprevist”, fa que Congost sigui molt cautelosa.
El que ja no treu ningú a l’atleta resident a Gurb és el seu retorn a l’alta competició després de la maternitat. Congost assegura que competir amb la presència en la seva vida de quatre fills –l’Arlet, de 5 anys; l’Abril, de 4; l’Ona, de 2, i en Lluc, de 10 mesos– té una part bonica, “perquè ells també ho viuen, em motiven i els hi agrada”, De l’altra, però, “et minva el descans”, ja que a casa hi ha quatre criatures amb les seves necessitats.
Congost, com també han fet altres atletes osonenques com Anna Comet, ha tingut un paper destacat en fer visible la conciliació de maternitat i esport de primer nivell. L’atleta remarca que, com també passa malauradament en el món laboral, “moltes dones veuen condicionada la seva carrera per ser mares”, i la majoria retarden el moment de tenir fills “per mantenir-se a primera línia de la competició”. En el cas de Congost, les seves filles de ben segur que l’ajudaran a fer pinya per arribar als Jocs.
Dos moments destacats en la trajectòria d’Elena Congost
Amb experiència als Jocs Paralímpics d’Atenes, Pequín, Londres i Rio, Elena Congost va sumar la medalla de plata en la prova dels 1.500 en la cita anglesa, i va fer història aconseguint l’or en Marató al Brasil.
La constància i l’esforç de Congost també van quedar ben recollides amb les imatges captades pel fotògraf d’EL 9 NOU Albert Llimós l’octubre del 2019, on es veu l’atleta osonenca entrenant a les pistes de l’estadi Josep Maria Pallàs de Vic amb el seu segon embaràs ja avançat.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't