La seva raó de ser és el Campionat d’Osona de Trial, el COTA. Va estar a punt de desaparèixer amb la pandèmia, però l’han salvat. Quin és l’estat de salut del club?
És òptim. És veritat que últimament havíem passat moments que no teníem la continuïtat massa clara, però hem agafat un nou impuls des que l’organitzem amb el Tona. Ens hem modernitzat i digitalitzat i això ens permet tenir menys feina i abastar més coses. Les classificacions són instantànies i ve molta gent. Nosaltres no tenim socis, només persones que es treuen la llicència amb nosaltres i que participen a les proves.
I hi ha molta gent que els escull per fer la seva llicència federativa?
Unes seixanta o setanta persones, però no paguen quota del club i per això no tenim registre de socis.
Hi ha relleu de joves al club?
A la direcció encara no, però n’hi ha molts que en van aprenent i ens ajuden molt en l’organització i sobretot el que hi ha són pilots joves que van pujant.
El que també tenen són uns municipis que sempre responen…
Tenim la gran sort que la gent ens coneix de fa molt temps i ens ajuda desinteressadament. Un trial no es pot fer sense controls, sense propietaris i sense ajuntaments i tots ens ho solucionen tot. Hem arribat a les 37 edicions gràcies a tota aquesta gent. No podem desitjar res més perquè la part econòmica si ve gent a les curses ja es va cobrint i estem sanejats.
El més complicat és obtenir els permisos mediambientals?
És molt complicat, però tenim moltes complicitats i molts pobles ens posen moltes facilitats. De fet, aquest any hi ha pobles que descansen perquè tenim la gran sort de tenir-ne molts i si els féssim tots tindríem massa proves. Crec que no en som prou conscients, perquè moltes altres proves tenen problemes amb els espais i els permisos, però nosaltres ho tenim molt ben resolt.
Estan a punt de fer 40 anys. Quanta gent pot haver passat pel COTA?
Hem tingut anys en què hi han participat 370 pilots diferents. No m’atreveixo a dir una xifra de gent que ha passat pel COTA però són milers, segur.
Molts dels quals campions de trial…
I tant. Com Laia Sanz, que va començar de petita i recordo que un dia se li va encendre la moto. Devia tenir uns 9 o 10 anys i venia amb el seu pare. Per aquí hi han passat Lluís Gallach, els germans Gelabert… i me’n deixaria molts.
Com està anant la temporada?
Molt bé, amb inscripcions molt grosses de 150 pilots. No sé si té a veure amb la pandèmia o la facilitat de tota la part digital d’inscripcions i classificacions, però va molt bé.
En general, el trial viu un bon moment?
És una boníssima pregunta. Jo penso que aquests campionats com el COTA, on va tothom, estan en el millor moment en molts anys, però els campionats elit no crec que tinguin futur. Cada dia són més difícils i molta gent s’hi fa mal. Abans no passava. La meva opinió és que aquests d’elit tenen pèssima salut però els més populars i de tradició, com el Santigosa o nosaltres, penso que mai havien estat tan bé com ara.
Quin és el seu vincle amb el club i des de quan n’és president?
Soc president d’aquest club fundat l’any 1973 des del gener del 2002 i vaig agafar el relleu de Jacint Vila, que ho era des del 1983. Tot i així, és el meu club de tota la vida i hi vaig començar a córrer carreres als anys 90. Sempre hi he estat implicat, participant o ajudant, quan hi havia circuit de motocròs i quan s’havien fet pujades amb cotxe. Llavors encara no s’havien separat els cotxes i les motos.
I el dia que plegui, quin club li agradaria deixar?
Senzillament, m’agradaria que hi hagués continuïtat, si pot ser amb proves, molt millor. Som el tercer motoclub més vell de Catalunya i per mi el més desitjable és que una entitat amb tanta història pugui continuar molts anys més. Si et mantens actiu no costa tant fer proves, si el deixes en standby costa més tornar-lo a engegar.
{{ comment.text }}