Manifestar els somnis és, sovint, el primer pas perquè deixin de ser només desitjos i es converteixin, algun dia, en una realitat. I, Carla Mas (Seva, 1992), recentment campiona d’Espanya de bikejoring, ho sap bé. “Quan vaig anar a veure el meu primer Campionat d’Espanya, li vaig dir emocionada a la meva parella que algun dia pujaria en un podi com aquell”. I, cada vegada que hi pujo, recordo aquesta anècdota, i valoro i gaudeixo del moment”, expressa.
Va ser el passat 7 de desembre, a la localitat d’Ólvega (Sòria), que Mas i la seva companya inesperable de quatre potes, Zilina, van revalidar el títol per tercer any consecutiu: “Estic molt feliç i orgullosa, sento que és un senyal a la feina ben feta”. I, malgrat que la sevenca reconeix que “soc una mica pessimista i mai m’espero guanyar”, admet, a la vegada, que arribava a la gran cita “amb confiança i amb una gran preparació al darrere”. “Soc constant i, sobretot, tossuda”, afirma.
Mas, qui també va ser campiona del món la temporada anterior, s’ha convertit en referència dins un esport que creix discretament. “És una disciplina del múixing, la típica imatge d’un trineu estibat per gossos, però amb bicicleta i en comptes de neu, terra”, explica. “I, tot i que no val anar relaxat i s’ha de pedalar i donar el màxim, el gos és la prioritat i ha de gaudir”, apunta.
No obstant que el seu talent i la seva passió pel bikejoring és innegable, és curiós també com va iniciar-se. “El 2021, el veterinari ens va recomanar deixar el canicròs i passar a la bicicleta per una lesió que tenia la gossa amb què competia aleshores”, recorda. “Malgrat que al principi em va costar perquè odiava anar en bici, ara m’encanta i he après a estimar aquest esport”, confessa. “El millor és el vincle i la connexió que estableixes amb els gossos”, afegeix.
De fet, és tant l’amor de Carla Mas per aquest món, que ha passat a ser un estil de vida. Conviu amb quatre gossos i amb la seva parella, Arnau Font, a qui va animar a practicar la mateixa afició fa uns deu anys i amb qui somia en complir junts el somni de “compartir un podi algun dia”.
