Crònica d’Elisabet Vallbona. Aquest dissabte el CB Vic-UVic rebia l’Es Castell, equip que aquesta temporada està fent un molt bon paper a la competició, i a casa seva ja van demostrar als vigatans de quin peu calcen superant-los per 15 punts de diferència.
Aquest dissabte a terres vigatanes, però, el partit va tenir una altra cara, i ja des d’un inici hi va haver molta igualtat entre els dos equips, i tot el partit va estar marcat per la intensitat, tant ofensiva com defensiva.
El conjunt vigatà, però, va saber imposar-se sobretot en defensa, i va aconseguir acabar el primer quart amb un petit avantatge en el marcador: 14-11. Al segon període, el CB Vic-UVic va tornar a pista amb la bona dinàmica dels últims minuts del primer temps, i gràcies a una bona actuació defensiva -tant individual com zonal-, van desactivar el conjunt menorquí, que no aconseguia moure la pilota amb facilitat ni trobar bones accions de tir.
Pel que fa a l’atac, amb paciència i amb moviments molt treballats, els vigatans aconseguien sumar de mica en mica i, d’aquesta manera, anar agafant cada vegada més avantatge en el marcador. Després del descans, el partit va seguir amb la mateixa tònica de la primera meitat, tot i que l’Es Castell va entrar a pista molt enèrgic i amb intencions clares de fer millor les coses en atac i poder capgirar el marcador.
De fet, també es van fer valer de la poca permissivitat arbitral, que va posar el Vic en bonus molt aviat, i els menorquins van acabar anotant 30 tirs lliures dels 40 que van llançar. El Vic, per la seva banda, només en va llançar 16 en tot l’enfrontament.
Tot i així, el conjunt local no va afluixar i va treure profit del bon percentatge d’encert en el tir, en el qual cal destacar un David Vidal inspiradíssim, de manera que els osonencs van seguir portant les regnes del partit fins a acabar guanyant-lo per 13 punts de diferència.
Al final del matx, el tècnic vigatà Sergi Fortes, satisfet amb l’onzè triomf de la temporada, comentava que probablement una de les claus de la victòria havia estat saber sorprendre el conjunt menorquí proposant una estructura d’equip diferent, així com també amb l’opció de la defensa zonal especial que havien preparat.
