La ripollesa Dalia Santiago es va proclamar campiona d’Europa de parataekwondo en la competició que es va disputar a Istanbul (Turquia) entre el 15 i el 23 de setembre. La taekwondista de la selecció espanyola, formada al Gimnàs-Escola Lee Young de Ripoll, es va penjar la medalla d’or en la categoria de +65 quilos després de derrotar a la final la turca Ayse Dudu per 5 a 0. Santiago competeix en la modalitat de K44, on participen esportistes que tenen una discapacitat lleu a les extremitats superiors (en el seu cas li falta la mà esquerra). La ripollesa explica que a l’Europeu estava “una mica nerviosa” per les novetats que s’hi trobaria. En primer lloc, fins llavors ella competia a la categoria de +58 quilos, però arran dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2020 es va introduir un quart pes i es van reordenar les categories. “Vam apostar pel pes de dalt perquè ella pesa 68 quilos –1,72m–”, comenta el seu pare i entrenador, Juan Antonio Santiago. A més a més, va portar un peto d’una talla superior i havia d’augmentar la seva potència de colpeig pel canvi de categoria.
Santiago, de 23 anys, practica el taekwondo des dels 3 anys i mig, però no va començar a competir a escala internacional fins fa uns set anys. El fet de criar-se al gimnàs li ha permès assolir un nivell d’intensitat d’entrenaments més alt. El seu objectiu més immediat és classificar-se per als Jocs Paralímpics de París 2024. Actualment, la ripollesa és la 12a del rànquing mundial, però amb la victòria a l’Europeu i la reestructuració dels pesos segurament pujarà alguna posició. Les tres primeres del rànquing mundial el desembre del 2023 van directe a les Olimpíades, mentre que les altres places es dirimiran al preolímpic –només es classifica una esportista de cada continent–. “És l’últim cartutx i volem evitar-ho”, afirma el pare. De fet, la darrera vegada va sortir creu. Al preolímpic de Sofía (Bulgària) es va quedar amb la mel als llavis després de perdre la final a la tècnica d’or. A la competició va arribar-hi només dues setmanes després d’esquinçar-se el turmell; per tant, “tot i veure’m bé amb la lesió, no va poder ser”.
Santiago, que aquest any també va sumar la plata en el passat Open d’Àsia, s’està preparant per als primers Jocs Inclusius de la història, que es disputaran el proper 7 d’octubre al Centre d’Alt Rendiment de Madrid del Consell Superior d’Esports, on esportistes amb i sense discapacitat competiran junts per primera vegada i segons un reglament inclusiu. La taekwondista de Ripoll ja sap que competirà amb una rival sense cap discapacitat en el primer combat.
A diferència d’altres esports més mediàtics amb què es guanyen molts diners, “és complicat viure del taekwondo”. Santiago està becada pel Centre de Tecnificació Esportiva Santa Cristina de Múrcia, però viu a Ripoll “perquè li agrada més l’ambient familiar i estar amb els amics d’aquí”. Això sí, de tant en tant baixa fins a Múrcia per fer concentracions o per comprovar el seu estat físic. Ella ha estudiat Administració i, actualment, treballa al gimnàs Lee Young amb el seu pare. El somni d’aconseguir una medalla als Jocs Paralímpics de París 2024 és més a prop i, per recordar-li, a la paret del gimnàs hi ha un petit mural on es pot veure la Dalia clavant una puntada de peu i amb les cinc anelles olímpiques de fons. Una coça d’acer forjada a l’Europeu que vol banyar-se amb or a les Olimpíades.
