El Collsacabra respira futbol

Al Collsacabra s’hi torna a parlar de futbol. I se’n parla per diversos motius: per la tornada a la competició després d’una dècada d’absència del Rupit i Pruit, per la bona trajectòria en les últimes temporades del Corcó i el Cantonigròs en la Quarta Catalana, i sobretot perquè aquest curs s’han pogut viure fins a cinc derbis entre les poblacions que reposen als peus del pla d’Aiats i Cabrera.

El darrer capítol pel que fa als derbis es viurà aquest dissabte a les 4 de la tarda a l’Esquirol, amb el duel que enfrontarà el Corcó amb el Cantonigròs. “Si guanyem el Corcó és un xai pagat per la setmana següent”, bromeja el tècnic del Cantoni, Rai Roma, fent evident que és un partit ben especial.

Des de l’Esquirol, l’entrenador, Marc Latorre, assegura que el fet de competir per objectius similars a la zona alta de la classificació en les últimes campanyes “ha consolidat molt més aquesta rivalitat”. Una rivalitat que tots dos consideren “molt sana”, i on des d’aquesta temporada s’hi ha sumat el Rupit.

I és que els equips del Collsacabra estan en molt bona forma: el Cantoni és líder de la Lliga i té l’ascens ben a prop després de 24 victòries i només una derrota en 25 jornades de Lliga, i el Rupit i el Corcó es troben immersos en una bonica lluita per la tercera posició.

I com s’ha generat aquest ecosistema futbolístic al nord d’Osona? Des de Rupit, l’entrenador, Ramon Pous, apunta, per exemple, que el que ha fet el Corcó en els últims anys “té molt mèrit”, ja que ha aconseguit formar un bloc “consolidat i molt competitiu amb gairebé la totalitat de gent de la casa”. Des de l’Esquirol, l’entrenador, Marc Latorre, confirma amb orgull que dels 21 jugadors que formen la primera plantilla, “18 han jugat al nostre futbol base”.

Latorre, amb tota una vida futbolística vinculat al Corcó com a jugador i tècnic de la base, va assumir la banqueta del primer equip “després de la pandèmia”, amb l’objectiu de donar continuïtat a un juvenil que havia vist créixer, i que ha donat molt bons resultats.

En aquesta mateixa època va assumir el rol d’entrenador al Cantonigròs Rai Roma, on ja feia unes temporades que hi feia de porter. En aquell moment “es tancava una etapa”, i la continuïtat del club “fins i tot perillava”. Així doncs, i motivat “per continuar lligat a un vestidor on tenia amics”, va acceptar la proposta.

En un poble de poc més de 300 habitants, formar un equip només amb gent de la casa “és gairebé impossible”, i l’estratègia va ser portar “persones que coneixíem, sobretot de la zona de Manlleu”. Així doncs, “sense el lligam sentimental que poden tenir al Corcó”, Roma apunta que el que s’ha intentat és que la gent que s’afegeix al projecte del Cantoni “hi perduri”, i per l’experiència dels últims anys “ho hem aconseguit”, ja que futbolistes que podrien estar en categories superiors “no marxen i no es perden ni un entrenament”.

Aconseguir aquest sentit de pertinença i, sobretot, “consolidar el club” és el que busca el Rupit en el seu primer any de tornada a la competició. El projecte, que va néixer de la mà “d’un grup de joves”, va pensar en el manlleuenc Ramon Pous per seure a la banqueta, ja que un dels seus fills també s’havia engrescat en el projecte.

A més, els avis de Pous “són fills de Rupit i Tavertet”, unes arrels que també li van fer entomar amb més il·lusió la proposta. El Corcó, el Cantonigròs i el Rupit, tres clubs de tres poblacions separades per ben pocs quilòmetres però molts revolts i on s’hi torna a respirar ambient de futbol.