La imaginació s’ha convertit aquests dies en la millor aliada dels esportistes. Sense poder sortir a l’aire lliure i utilitzar camps, pavellons i altres tipus d’instal·lacions esportives a causa del confinament per evitar la propagació del coronavirus les llars s’han convertit en gimnasos improvisats on centenars d’atletes i jugadors intenten mantenir-se en forma. Els més afortunats entrenen al jardí, la terrassa o el garatge, però d’altres s’han de conformar amb qualsevol habitació o fins i tot el passadís de casa. Treballen amb la incertesa de saber quan podran tornar a competir a una altura de la temporada on els esports d’equip tenen en joc els interessos de tot l’any en les respectives lligues.
L’aturada de les competicions ha fet que els preparadors físics hagin estat els que han tingut més feina aquests dies per reaccionar a una situació insòlita que cap d’ells havia viscut abans. Dijous de la setmana passada van fer plans de preparació física que combinaven exercicis a casa amb córrer o fer bicicleta a l’aire lliure, però la prohibició el cap de setmana de fer esport fora de casa els va obligar a repensar els exercicis i l’activitat a fer.
EL 9 NOU ha consultat sis preparadors físics dels principals equips masculins i femenins d’Osona, que militen en les lligues més altes de diferents esports, i tots ells coincideixen a assenyalar que si l’aturada és de quinze dies com es va decretar inicialment l’afectació no es preveu que sigui gran. La preocupació, però, és que tot fa preveure que s’allargarà setmanes.
L’entrenador i preparador físic del primer equip femení del CP Manlleu Jordi Boada ha enviat a les seves jugadores exercicis de treball de força i condicionament que han de compaginar amb sessions de ioga. En total, una hora al dia. “En quinze dies no hi ha pèrdues de condició física que no es puguin recuperar en deu dies. L’afectació seria més en la velocitat de reacció i qüestions del joc, però si és més de tres setmanes serà més greu. Caldrà fer una mini pretemporada sense la càrrega del mes d’agost”, alerta. La part positiva que destaca és que quan es reprengui la competició “tots els equips estarem igual i això ens igualarà”. Boada situa així mateix en l’apartat de beneficis que “el cos descansi de les contraccions musculars del nostre esport, ja que l’oxigenarem”.
El també preparador físic d’hoquei patins Jordi Merino, ell del primer equip masculí del CP Voltregà, detalla que ha donat feina als jugadors “per arribar amb el millor estat possible a la represa de la competició, però si s’allarga haurem d’evitar perdre aquest estat de forma”. Té clar que “la condició física, la tècnica i la tàctica no es poden separar i si no entrenem hoquei ens estem desentrenant de la nostra especialitat”.
En el cas del primer equip femení del Girbau Vic TT, els entrenaments d’aquests dies les jugadores els fan seguint les consignes del CAR, el Centre d’Alt Rendiment, del qual formen part algunes d’elles, i també els consells del seu preparador físic Miquel Ramos. “Una aturada com aquesta pot provocar una baixada de rendiment. Si es deixa de competir en sec es perd molt i és difícil tornar a començar”, explica. Per ell el més semblant a aquesta situació és una lesió, “ja que l’esportista deixa de jugar però no de fer treball físic”. Té clar que si la situació s’allarga caldrà canviar les rutines “perquè si no s’entra en la monotonia i no es treballa amb la mateixa intensitat”.
La resistència i la força són les capacitats que els preparadors físics fan exercitar més aquests dies, si bé Marcos Borderias, del Club Bàsquet Vic, destaca que “hi ha molts continguts de cada capacitat que no es poden treballar bé per les limitacions d’espai que hi ha a casa”. Ell creu que “la predisposició que tinguem tots aquestes setmanes determinarà com es tornarà a la rutina”, encara que l’amoïna que l’aturada sigui llarga perquè “quatre setmanes o més són una desadaptació total”. A aquesta preocupació general de tots els preparadors físics Rubén Pérez, de l’AEC Manlleu, hi afegeix “que en l’aspecte psicològic quan tornem els futbolistes vindran desconnectats i tornar a tenir hàbits de treball i ser competitius serà clau”. “Els potencials de l’equip –continua– i la seva identitat és el primer que s’ha de recuperar i això és més psicològic que físic”.
Les possibles lesions sense els estímuls d’intensitat al 100% que suposen els partits és l’altre tema que preocupa en l’àmbit futbolístic i al Vic Riuprimer REFO Marc Traserra s’encarrega de pensar exercicis específics per a les futbolistes, ja que “fisiològicament demostren algunes diferències i són més propenses a unes lesions concretes respecte als nois”. Traserra considera que la situació actual perjudica tothom “i cal aprendre del que està passant i intentar ser al màxim de respectuosos i conscients de tot per no agreujar més una situació que tant ens complica les coses”.
Són dies en què els esports d’equip s’han tornat solitaris i caldrà estar preparat per a tots els escenaris: des de suspensions definitives de competicions fins a represes amb calendaris atapeïts.
GERARD FARRÉS: “Faig un parell o tres d’hores de bicicleta en corró pel tema del càrdio. També faig una hora més de meditació juntament amb ioga i una altra classe de fitness, aquesta conjuntament amb la meva dona. A tot això hi sumo activitats amb les meves filles com ara la lectura o jugar. Aprofito el temps al màxim i crec que d’una malaltia tan dolenta com aquesta en traurem coses molt positives. Cal continuar. Això tot just acaba de començar. No sabem què durarà i hem d’anar dia a dia. Ara no tinc clar quines carreres podré fer i per això em centro a entrenar”, explica el pilot fent una crida a tothom a quedar-se a casa.
MARTA GONZÁLEZ: Fa un any i mig que la nedadora vigatana es va sotmetre a una operació per superar la seva pubàlgia i ara “tenia en ment els campionats d’Europa, on estava previst nedar el 100 lliure i algun relleu. L’opció de tornar als Jocs Olímpics era difícil, però sí que és veritat que era cada cop més assequible perquè ja m’anava trobant millor i més ràpida”, afirma. Amb la incertesa de no saber com acabarà tot plegat aquests dies intenta mantenir-se en forma “tot i que les sensacions dins l’aigua es perden en dies. Sense piscina, hem de fer un canvi i centrar-nos en la visualització mental o exercicis de core”.
ÈRIC MOYA: L’atleta de muntanya havia tancat fa només uns dies el calendari de les principals curses on tenia previst participar enguany. “Per mantenir una mica faig bici estàtica i aprofito per fer exercicis de força de cames i enfortir el tronc superior també. Estem tots esperant que ens diguin alguna cosa. Jo no començava Copa del Món fins al maig o juny, però no tenim res segur. Per tant, aquest començament de temporada serà estrany i haurem d’improvisar una mica. L’objectiu de moment no el canvio, ja que les curses importants i alguns reptes que tinc planificats els tinc gairebé tots a l’estiu”, diu.
RUT CASAS: Abans del confinament, l’escaladora vilatortina estava entrenant pel Campionat d’Europa absolut –que era classificatori per als Jocs Olímpics i que s’ha ajornat–, proves de la Copa d’Europa de bloc Sub-20 i també absoluta i tot el circuit de competicions d’àmbit estatal i català. “Aquests dies per tal de mantenir-me en forma i seguir amb la motivació m’he marcat petits objectius per millorar alguns dels meus punts dèbils, ja siguin de flexibilitat, equilibri, força… Tot i no tenir un rocòdrom a casa es poden treballar molts aspectes deixant anar la creativitat”, detalla.
{{ comment.text }}