Compte enrere per a la gran cita

“Com ja li he dit moltes vegades, que deixi la pressió a una banda i que gaudeixi de l’experiència.” Aquest és el consell que li dona Elena Congost, que competirà per cinquena vegada en uns Jocs Paralímpics, a Fiona Pinar, que debutarà enguany.

Ambdues atletes formen part del Club Atlètic Vic i, del 28 d’agost al 8 de setembre, competiran en els Jocs Paralímpics de París 2024. Cadascuna, però, ho farà en modalitats força diferents. La debutant Fiona Pinar correrà en els 100 i 200 metres llisos per a persones amb diversitat funcional, mentre que Elena Congost ho farà en la disciplina de marató per a persones amb deficiència visual.

No obstant això, Congost, a París, correrà amb una nova adaptació. “Aquest any, per primera vegada, correré amb en Mia Carol, que em farà de guia”, explica. “És un gran canvi que fins ara no havia necessitat, espero que surti bé”, afegeix.

Ni tres anys han passat des de l’accident que va patir esquiant Pinar, el qual provocà l’amputació de la seva cama esquerra. “Quan era a l’hospital vaig decidir que era el moment de complir el meu somni i competir en unes Olimpíades”, comenta.

La jove atleta (2003) de Ripoll explica els entrebancs que se li han presentat abans de competir en els Jocs: “Fa no res que m’he canviat la pròtesi, ja que l’anterior no m’anava bé, i d’aquí tres setmanes competeixo.” “Hem hagut de prioritzar els entrenaments de força per evitar lesions i arribar en les millors condicions”, afegeix.

Perquè l’objectiu és clar: “Òbviament, vull una medalla, però és poc realista tenint en compte el temps de preparació que he tingut respecte a la resta de rivals.” “Intentaré gaudir al màxim de l’experiència, aprendre de la gent que m’envolta i aconseguir el millor resultat possible”, expressa. Tot i que Pinar prefereix ser més prudent, el seu entrenador, Roger Esteve, és conscient de les possibilitats de medalla: “Tot i que es troba en plena evolució, és a prop de la medalla.”

Elena Congost, en canvi, somia en gran: “T’enganyaria si no et digués que cada dia que em llevo penso en l’or, però hem de ser realistes i hi ha rivals molt fortes. El podi seria un gran premi.” Nascuda a Castelldefels i resident a Gurb, Congost havia tingut una aturada a causa de la seva maternitat. “Objectivament, ser aquí és un premi, ja que he tingut quatre fills i vaig fer una pausa molt llarga”, explica. “Fa un any, ser aquí semblava impossible”, indica.

Tot i això, l’atleta, de 37 anys, ja sap què és aconseguir l’or en unes Olimpíades. En els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 fou campiona en la modalitat de marató, mentre que en els de Londres 2012 es va endur la medalla de plata en els 1.500 metres.

A més, Congost encara els Jocs de París amb més ganes que mai, després que el 2021 la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs li negués la participació a causa de la seva prèvia maternitat: “Tot i ser campiona a Rio, van comunicar-me que no confiaven en mi, i llavors és quan em vaig distanciar de l’esport.”

Tant Elena Congost, que és mare de quatre fills, com Fiona Pinar, que estudia Publicitat i Relacions Públiques a la UVic, asseguren que compaginar-ho amb l’esport d’alt nivell no és fàcil i els pren molt de temps. Així i tot, asseguren que amb Roger Esteve al costat tot és més fàcil. “S’agraeix tenir una persona tan humana al costat, que t’ajuda i t’entén”, expressa Pinar. “No tindria un equip millor, ho és tot”, afegeix Congost. Esteve assegura que “treballar amb elles t’ensenya contínues lliçons de vida”.

Després d’aquests Jocs Olímpics de París, Congost farà una nova aturada, tot i que assegura que no seran els últims. Pinar seguirà “entrenant i gaudint de l’esport”, ja que, tal com indica, “ha estat el meu psicòleg”.