Continua la saga Vila Vilà

Els germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà comparteixen una mateixa passió: el tennis. I amb aquest esport han tingut vides paral·leles que els va permetre guanyar títols en el seu moment i gaudir-ne professionalment i laboralment en l’actualitat. La seva passió, però, va més enllà i l’han transmès als seus fills. Un d’ells és Kenneth Rabinad Vila, el fill de la Maite, que seguint els passos dels seus dos tiets i de la seva mare, aquest mes de juny es proclamava campió de Catalunya Infantil i del qual es mostra “molt orgullós de poder continuar amb la saga Vila Vilà”. Un títol que li ha de permetre “agafar confiança, per seguir entrenant al màxim per guanyar altres campionats de cara el futur”. Aquest Campionat de Catalunya, però, ha fet recordar els seus primers passos en el món del tennis als tres germans. Per en Jordi, que té 48 anys, és “com veure’t a tu fa uns anys enrere, tornar a reviure aquella època en què nosaltres també vam ser campions”, mentre que l’Ignasi, de 39, ho viu “amb la il·lusió d’uns anys que vam disfrutar molt, d’una època molt maca, que vam conèixer molta gent, vam viatjar i voltar molt”. La seva mare, la Maite, de 44, explica que “veuen els tiets com un referent”. I és que a banda d’en Kenneth, el seu germà Iker vol seguir els passos dels Vila Vilà: “Treballaré per aconseguir-ho”, explica el jove jugador, que veient els passos del seu germà “també ho vaig voler provar, primer amb la mare i després ja vaig anar al CT Vic on he anat pujant diferents categories”. Es podria dir que la família Vila Vilà ha nascut amb una raqueta sota el braç, perquè tots, amb 4 o 5 anys, han començat a practicar aquest esport: “Els pares jugaven a tennis, eren socis del CT Vic i a la casa d’estiu on ens reunim tots hi tenim una pista i sempre hi juguem, ara i abans”, comenten els tres germans Vila Vilà, que més enllà del vincle familiar deixen clar que aquest esport els ha unit i els ha servit per poder-s’hi dedicar professionalment, a banda de fer-se un lloc en el món del tennis aconseguint un bon rànquing a escala internacional. Actualment en Jordi és director d’una escola de tennis a Terrassa; l’Ignasi, a Olot, i la Maite, de l’escola de pàdel del CT Vic. Competències professionals que els permeten mantenir vincles entre els diferents clubs i també “ajudar-nos i demanar consell, col·laboració, ajuda o simplement compartint opinions sempre que ho necessitem”, expliquen. A més, cada any organitzen per Setmana Santa el torneig de tennis solidari d’Osona contra el Càncer - Memorial Maria Teresa Vilà al Club Tennis Vic en record a la seva mare. Un vincle del qual no s’escapen les jornades familiars: “El tennis sempre surt a les converses” destaquen tant Kenneth, de 14 anys, com Iker, d’11, que aprofiten l’experiència dels seus familiars: “Sempre em donen consells per continuar millorant”, ja que sempre que poden intenten anar als campionats per veure i animar però també per ajudar: “Sempre hi ha alguna cosa per millorar”, comenta l’Ignasi, que destaca de l’actual campió de Catalunya Infantil “un tennis agressiu, una bona col·locació a la pista, amb bones volees, amb força i amb una part tècnica que està molt bé”, unes característiques de les quals en Jordi n’afegeix que “té un bon nivell”. Tots dos, però, li deixen clar que “ha de continuar treballant perquè el món del tennis avança molt ràpid i tècnicament és bo però queda molta feina per fer”. I és que de la mateixa manera que els germans Vila Vilà han enganxat als seus fills la passió pel tennis, la seva experiència també els ha de servir per ajudar-los i animar-los a seguir treballant però sobretot a “gaudir i aprendre dels valors de l’esport i del tennis”, comenta l’Ignasi, que té dues filles petites que també comencen a practicar aquest esport. Durant la temporada, Kenneth Rabinad Vila entrena a les instal·lacions del Club Tennis Vic, club que ha vist créixer la nissaga Vila Vilà juntament amb altres clubs catalans. Per això, en moltes ocasions quan veuen el cognom Vila en algun campionat o torneig “em pregunten si tinc relació amb ells, perquè el cognom és molt conegut en molts clubs. Per mi és un orgull portar el cognom Vila per les pistes de tennis i que se’n torni a parlar com es va fer en el seu moment amb els tiets i la mare”. Una mare que va ser la primera entrenadora tant d’en Kenneth com de l’Iker i de la qual els fills diuen que “és estricta, però això ens beneficia en el joc”, mentre que la Maite deixa clar que “ja tenen el seu entrenador, però a casa és fàcil que sempre els donem algun consell o que vulguin fer algun partit o entrenament amb els seus tiets”. Actualment en Kenneth entrena tres hores diàries de dilluns a divendres, fent una hora de físic i dues de tennis, mentre que el cap de setmana entrena al voltant d’una hora, en cas que no hi hagi competició, i a l’estiu juga diversos tornejos. Un esforç que aquest mes de juny es va veure recompensat amb el Campionat de Catalunya. No passa a cada família que tres germans i un nebot/fill siguin campions de Catalunya. I la saga Vila Vilà continua deixant petjada en el món del tennis.

Continua la saga Vila Vilà

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF

Cristina López deixa el Barça després de sis temporades i fitxa pel Milan

Eliminats per la porta gran

El Torelló comença la Copa Catalunya amb una golejada

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”