Corrent cap a Tòquio

Aquest setembre va fer tres anys de la major fita de la seva dilatada trajectòria esportiva: l’or a la marató dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro del 2016 –que se sumava a la plata de Londres 2012, en aquella ocasió a la prova dels 1.500m–. Un aniversari que la vigatana Elena Congost ha celebrat a la recta final del seu segon embaràs però amb la mirada posada ja en la que podria ser la seva cinquena cita olímpica, la de Tòquio 2020.

“Després de l’èxit de Rio vaig decidir afrontar un altre repte com és el de la maternitat. Fa 15 mesos vaig tenir la meva primera filla i d’aquí a quatre setmanes està previst que arribi la segona. Jo ja havia aconseguit altres medalles importants, però aquella em va marcar molt i vaig veure que també tenia altres necessitats vitals més enllà de l’esport”, confessa. Per l’atleta establerta a Vic l’any 2015 “l’experiència de la maternitat és molt bonica, dura i preciosa alhora” i assegura que compaginar-la amb l’esport “és complicat, sobretot al principi”. Per aquest motiu en aquest segon embaràs s’ha fet assessorar per la fisioterapeuta Judit Capa, que li ha planificat les sessions i el tipus d’exercicis que pot fer abans i després del part. “Em vaig voler informar bé perquè ni la nena ni jo correguéssim cap risc i m’ha ajudat molt”, explica. “Quan va néixer la meva primera filla –continua– vaig haver de tornar a córrer al cap d’un mes i mig perquè les baixes en l’esport d’elit són complicades i la veritat és que costa. El cos d’una dona canvia molt. Els òrgans han de tornar a lloc i la musculatura tampoc no és la mateixa. Ara hem treballat molt i encara faig peses, natació i camino per poder tornar a establir la rutina al més ràpid possible”.

Congost, que té 32 anys i que va néixer amb una atròfia del nervi òptic que li impedeix superar el 10% de visió, ha continuat corrent fins a la setmana 33 de l’embaràs i ho ha fet com en els darrers anys al costat del seu entrenador, Roger Esteve, amb qui aquest dijous va viatjar a Madrid per exposar el seu cas al Comitè Paralímpic espanyol. A causa dels embarassos no ha pogut obtenir la classificació per als Jocs de Tòquio i voldria ser-hi a través d’una wild card, una targeta d’invitació que es reserva als esportistes que per lesions o altres circumstàncies no s’han guanyat una plaça competint. “Intentarem convèncer-los. Crec que tenim opcions perquè soc l’actual campiona i al llarg dels anys he fet honors suficients”, diu en referència, entre d’altres, als seus quatre rècords mundials (3.000m en pista coberta, 5.000m, 10km en ruta i mitja marató), que juntament amb les medalles olímpiques li van permetre ingressar a la Reial Ordre al Mèrit Esportiu en la categoria de medalles d’or. En cas que li atorguin una invitació per participar-hi calcula que tindrà entre 9 i 10 mesos per preparar la marató després d’un temps prudencial per recuperar-se del part, ja que la competició és a principis de setembre. I si és així, si pot arribar a la cita nipona, té molt clar quina serà la meta: “Aniré a fer la millor posició possible. Jo crec que quan ja has estat a dalt no vols estar en un quart o cinquè llocs, vols anar al màxim. L’objectiu sincerament seria anar a guanyar com vam fer a Rio”, desvela. L’inconvenient d’aquest sistema de wild cards és que fins al juny no sabrà si és una de les escollides. Mentrestant, gaudirà de la seva segona maternitat i es prepararà per si arriba el moment de tornar a demostrar el seu domini en els 42,195km.