La cursa Ramon Oliu de Cantonigròs: un homenatge a l’atletisme popular

Roba còmoda, unes sabates esportives i motivació. Són els tres ingredients bàsics per a qui vol començar a córrer. Ramon Oliu (Cantonigròs, 1923 - Hamilton, Estats Units 2005) va arribar al món de l’atletisme tard. Ho recull així, per exemple, Miquel Pucurull, amic personal i actualment un dels referents de l’atletisme popular català. De fet, segons les paraules de Pucurull, l’enginyer osonenc ho va fer camí dels 50, i per la necessitat de fer una activitat física que trenqués amb la seva rutina laboral. “Sembla que hi va trobar el gust”, afegeix Eduard Busquets, membre de la comissió organitzadora de la cursa Memorial Ramon Oliu de Cantonigròs, que viurà una nova edició –i ja en sumen quinze– aquest diumenge. Busquets assegura que Oliu es va enganxar al córrer aprofitant l’auge d’aquest esport en l’àmbit popular que es va viure als Estats Units durant la dècada dels anys setanta. En les seves visites a Catalunya, Oliu quedava sorprès “perquè no hi havia curses populars”, una situació que gràcies a la gran capacitat d’implicar-se en projectes i organitzar coses, el de Cantonigròs va decidir solucionar. I ho va fer a l’engròs, ja que el 1978 va veure la llum la primera marató popular de Catalunya, una cita oberta a tothom que, a causa de les dificultats per fer-ho a Barcelona, es va disputar a Palafrugell. Aquella llavor plantada al Baix Empordà finalment va brotar l’any 1980 amb la Marató de Barcelona. Vinculat amb la facilitat per practicar un esport que requereix de pocs elements per practicar-lo, Oliu “tenia clar que córrer havia de ser una cosa gratuïta”. Amb aquesta filosofia també juga la cursa memorial que s’organitza a Cantonigròs: “No cobrem per la inscripció”, ressalta Busquets, tot destacant que l’objectiu “és que la gent faci esport i gaudeixi corrent”. La cursa –que va començar l’any 2005, es va aturar el 2016 i es va reprendre el 2022– tornarà a oferir als participants un recorregut de 10 quilòmetres per pistes forestals, i amb un desnivell acumulat de 130 metres. La sortida –que serà a les 10 del matí– i l’arribada es faran des del centre de la població. En l'edició de l'any passat es va inaugurar una placa de record a la casa natal de Ramon Oliu / Cursa Memorial Ramon Oliu En l’edició de l’any passat van prendre la sortida 125 corredors, “i enguany en tenim apuntats uns 135”, diuen des de l’organització, amb el desig d’anar creixent en participació. En aquest sentit de continuar homenatjant Ramon Oliu i de retruc l’atletisme popular, els organitzadors apunten que aquest any “és l’últim que només fem la cursa de 10 quilòmetres”. La intenció és que d’aquí a un any “puguem oferir també un recorregut de 20 quilòmetres”. Les dues distàncies compartirien inici i una part del circuit, “fins que en un punt se separarien”, detalla Busquets. L’esdeveniment està organitzat per l’Associació Fem Corrent Esport, Salut i Muntanya, presidida precisament per Miquel Pucurull, veterà atleta amb un reguitzell de maratons completades. També compta amb el suport “de molts comerços de Cantonigròs i un grup de voluntaris”, explica Busquets.

La cursa Ramon Oliu de Cantonigròs: un homenatge a l’atletisme popular

Primera derrota a casa

El Vic Riuprimer guanya el líder

Una mala segona meitat condemna al CP Voltregà masculí

La FCA engega l’Escola Catalana de Kàrting

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter