La Federació Catalana de Futbol ha guardonat el manlleuenc Xavi Molist al Dia de l’Entrenador per l’ascens que va assolir la temporada passada amb l’Horta a Tercera Divisió. Molist, ara, és l’entrenador de l’Hospitalet. Amb 41 anys acabats de fer obté els primers fruits de la seva carrera com a tècnic després que el 2014 pengés les botes i deixés enrere dues dècades com a futbolista. En els seus inicis, després de debutar a Segona Divisió B amb el Manlleu quan només tenia 17 anys, va estar a un pas de fitxar pel Madrid. Al final, va desembarcar al Barça. Aquesta n’és la història.
Xavi Molist, amb la samarreta del Barça, perseguit per Jordi Surrallés
Amb un cop de cap a la sortida d’un córner Xavi Molist marcava l’1 de juny de 2014 el primer gol de l’Horta contra l’Igualada. Era l’últim partit de Lliga de Primera Catalana i, també, l’últim partit deMolist com a futbolista. Després d’haver jugat durant 20 anys en més d’una dotzena d’equips, el davanter manlleuenc penjava les botes als 37 anys amb uns números per emmarcar: 671 partits disputats i 186 gols.
Nascut a Girona el 6 de febrer de 1977, va créixer futbolísticament a Manlleu. I ho va fer ràpid, perquè després d’un pas efímer per l’Escola de Futbol d’Osona, va incorporar-se al Manlleu en edat Cadet, però de
“Si en Valdano té en Raül, jo tinc en Molist”, va dir el tècnic Jordi Solé quan amb 17 anys el va fer debutar contra el Múrcia
seguida va passar al Juvenil tot i no tenir l’edat. Era el més jove, però també el més bo. Manel Novellasdemunt i Lluís Argemí, els seus entrenadors, el recorden com un futbolista diferent: valent, disciplinat i compromès.
Les seves qualitats no van passar desapercebudes a clubs com el Granollers, que tenia el Juvenil a Divisió d’Honor i va provar de fitxar-lo. Molist va decidir quedar-se a Manlleu i, com a premi, l’estiu de 1994 va fer la pretemporada amb l’equip de Segona B entrenat per Jaume Sabaté.
El Madrid el tenia lligat, però l’interès del Barça el va fer canviar d’opinió. Va desembarcar a la Masia
Era el principi de la seva aventura futbolística: tenia 17 anys. Un pèssim inici de temporada del Manlleu va fer que el president, Jaume Pons, destituís Sabaté a les primeres de canvi i confiés l’equip a un home de la casa, Jordi Solé. Amb l’equip cuer, Solé se la va jugar. El 6 de novembre de 1994, abans d’un crucial Manlleu-Múrcia, va lesionar-se el central Carlos Docando. I, en comptes de buscar-li un recanvi natural, Solé va reestructurar l’equip per donar entrada a l’onze inicial a Molist. L’aposta li
Robson el va fer jugar en un amistós amb el primer equip al costat de Ferrer, Blanc o Celades
va sortir bé: el Manlleu va guanyar 1 a 0, va abandonar la cua i Molist ja no es va moure de l’equip titular. “Si en Valdano té en Raül, nosaltres tenim en Molist”, va dir Solé aquell dia en roda de premsa. Jorge Valdano, aleshores tècnic del Madrid, havia alineat una setmana abans a la Romareda un jove de 17 anys, Raúl González. “En Valdano és valent, però nosaltres també”, recorden que repetia Solé. L’aposta va donar resultats: en nou partits va fer quatre gols. Equips de Primera Divisió van fixar-s’hi de seguida. El primer, el Madrid de Ramon Mendoza. El seu secretari tècnic, Ramon Martínez, un home amb nas per descobrir futures estrelles, va tirar la canya. “Xavi Molist, jugador revelació del Manlleu, és a punt de fitxar pel Madrid”, titulava EL 9 NOU
Va ser dels primers futbolistes a emigrar: amb el Neuxatel suís va classificar-se per la Intertoto
el 16 de desembre de 1994. El tracte estava fet: 2 milions de pessetes pel Manlleu i un amistós del filial blanc. Molist tenia les maletes a punt, però, aleshores, va aparèixer el Barça. Valentí Baulenas, manlleuenc amb bones connexions a can Barça, va tenir-hi un paper crucial. El Barça va accedir a fer-li una prova. El van fer jugar de 4, de 6 i de 9. No van tenir dubtes: José Ramon Alexanco li va donar l’OK. El Manlleu, que també tenia una oferta del València, va percebre una xifra de diners inferior a la promesa pel Madrid, però el club va voler respectar el desig del futbolista, que va voler anar al Barça. Just després de Reis, va instal·lar-se a la Masia. Al Barça, on va arribar a jugar amb el filial a Segona A, fins i tot va debutar amb el primer equip amb Bobby Robson i José Mourinho en un amistós contra l’Slovan de Bratislava. Va alinear-se al costat de Lopetegui, Ferrer, Celades, Blanc o Roger. També havia disputat un amistós amb Johan Cruyff, però amb una alineació que no es podia considerar del primer equip. I va jugar la final de la Copa Catalunya de l’any 1997 contra l’Europa. El Barça va perdre 3 a 1. Molist va fer el gol blaugrana.
El desembarcament del tècnic holandès Louis Van Gaal al Barça va coincidir amb la seva cessió al Neuxatel suís, on va aconseguirla classificació per la Intertoto. Tot i estar a Suïssa va mantenir el contacte amb els seus amics blaugrana. Principalment, amb el porter Felip Ortiz i
Puyol és un dels seus millors amics. I tenen anècdotes: es van escapar pels pèls de l’incendi del pis on vivien
Carles Puyol, que va entrar a la Masia un any després que ell. Tots tres van compartir pis a l’avinguda Xile i, per les festes de Nadal de l’any 1997, quan Molist era de visita a Barcelona, van endur-se un bon ensurt. Un incendi de nit a l’entresòl de l’immoble va obligar a desallotjar el bloc. Van escapar-se del foc pels pèls. Ara és una anècdota, però hauria pogut ser una tragèdia.
Felip, Puyol i Molist. Facebook Xavi Molist
Acabada l’aventura suïssa, Molist, un davanter cotitzat, va iniciar un periple que el va dur a equips com el Logronyés, el Sabadell, el Badajoz, el Nàstic, el Terrassa, el Castelló, el Cartagena o el Badalona. A tot arreu va fer gols, hi va deixar amics i un record grat. Però a Badalona, on va militar entre 2008 i 2010, va passar un dels seus pitjors moments: nou mesos lesionat per la ruptura del tendó d’Aquil·les. Hores de gimnàs i l’amenaça, fins i tot, de quedar amb seqüeles. Va lluitar per vèncer la lesió, i se’n va sortir, amb la mateixa tenacitat que li va permetre jugar fins als 37 anys i retirar-se a l’Horta, quan encara podia donar futbol. Això sí, es va acomiadar marcant. (Article publicat a EL 9 NOU el 20 de juny de 2014).
GUARDONAT PER LA FEDERACIÓ CATALANA
Després, va iniciar l’aventura d’entrenador. A l’Horta, equip amb el qual la temporada passada va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió. Per això, a la sisena edició del Dia de l’Entrenador, organitzat per la Federació Catalana de Futbol, la setmana passada se’l va premiar. L’acte es va fer a l’Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat. Molist es va mostrar molt content per aquest guardó, però sobretot assenyalava que era “un reconeixement a la temporada i el treball que va fer l’equip”. I és que l’Horta va acabar primer –aconseguint l’ascens a Tercera–, amb un total de 65 punts. Molist s’havia fet càrrec del primer equip de l’Horta en els dos darrers partits de la temporada 2014/15 i va
Molist quan entrenava l’Horta
aconseguir la salvació. La temporada següent va acabar en tercera posició i la passada, líders. Aquesta temporada va decidir canviar d’equip i posar-se al capdavant de l’Hospitalet a Tercera. Actualment és segon amb 47 punts, només superat per l’Espanyol B. Molist comenta que “hem de seguir defensant la segona plaça” i assenyala que “el nostre objectiu és fer el play off per aconseguir l’ascens”. Pel que fa a la seva trajectòria i als bons resultats que està aconseguint com a tècnic, destaca que “hi ha molta feina darrere, amb gent al costat, i esperem que duri”.
{{ comment.text }}