Isabel Pérez és des de l’any passat la secretària general de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). L’ens representa 71 federacions, unes 700.000 llicències i més de 9.000 clubs.
En quin moment es troba el sector després del cop de la pandèmia de covid-19?
L’esport català ha continuat gestionant les noves situacions que es van donant amb les darreres onades de covid. Clubs i federacions estan duent a terme les temporades amb tota la normalitat que la realitat els permet, però és cert que la sensació general és d’esgotament. Els esportistes som optimistes de mena, però portem molts mesos fent front a una situació que en el nostre sector està sent especialment dura.
Les ajudes públiques per reactivar el sector esportiu han estat suficients?
Durant els pitjors mesos de pandèmia vam rebre amb esperança les convocatòries. El finançament de l’esport és una de les nostres reivindicacions des de fins i tot abans de la pandèmia. Amb l’inici de la legislatura, el govern va prometre en seu parlamentària duplicar el pressupost destinat a esport, però a hores d’ara s’ha anunciat una tímida pujada del 6,6%. A aquest ritme, ens caldran 10 anys per aconseguir el que el govern ha promès. Estem molt lluny d’altres sectors. Des d’UFEC demanem que es destini a polítiques esportives l’1% dels pressupostos públics, perquè estem convençuts que som salut, som cohesió social, som el quart pilar de l’estat del benestar i per això som essencials.
Aquestes ajudes han arribat a clubs de comarques com Osona i el Ripollès?
De les ajudes convocades, cap es va destinar de forma específica a clubs esportius. Els ajuts van ser publicats per gestors d’instal·lacions i per federacions esportives, segons el nombre de llicències. Moltes federacions, conscients de la realitat que estaven patint els clubs, van traspassar els ajuts que van rebre a les seves entitats, multiplicant els efectes que pretenien aquestes ajudes.
Com valora els 315 milions d’euros aprovats pel Consell Superior d’Esports?
Últimament, no podem deixar de mirar amb certa enveja les notícies que ens van arribant de l’esport estatal. La implicació de l’administració de l’Estat amb les federacions és manifesta i a més es tradueix en partides pressupostàries. Aspirem que l’esport base, l’esport autonòmic, pugui tenir veu en aquests espais de decisió i fer possible que aquests recursos arribin als clubs.
Quins reptes s’han d’afrontar amb aquest pressupost?
Ajudar a professionalitzar les estructures més humils i la digitalització són els principals reptes als quals la participació pública ha de donar un cop de mà. A Catalunya, clubs i federacions esportives tiren endavant la seva activitat amb persones voluntàries en la seva majoria i els hem de donar les eines per fer de la millor manera la seva tasca. Així mateix, estem convençuts que és el moment de la digitalització en totes les àrees de l’esport: la gestió, la pràctica i la seva visibilització.
Pel que va dient, és evident que consideren insuficient els 7,8 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve.
Estem molt lluny del que el sector necessita. Fa 10 anys, el pressupost en esport federat a Catalunya era de 28 milions d’euros. A aquest retrocés en inversió pública, s’hi suma la manca de previsibilitat i inestabilitat que patim. Per això, una de les nostres principals peticions en la llei de l’esport és comptar amb un fons econòmic estable i permanent.
Vostè és la redactora de la ILP per a aquesta nova llei de l’esport que no acaba de ser una realitat. Per què?
Estem a l’espera del calendari que estableixi el Parlament. Amb la nova legislatura la tramitació de la llei es manté per haver estat presentada per Iniciativa Popular. Tanmateix, restem a l’espera que es nomeni la ponència i la Comissió corresponent reprengui els treballs per fer-ho possible.
Hi ha qui considera que no representen tot el sector.
Crec que la pandèmia ens ha ajudat a evidenciar les necessitats d’un nou marc legal que es recollien a la llei. Els clubs i les federacions fa molts anys que afronten un dia a dia en el qual les regles del joc en lloc de facilitar-los la tasca la impossibiliten. Després de mesos de pandèmia crec que tothom és conscient de les mancances que l’actual sistema esportiu pateix i les necessitats de canvi que hi ha.
Quines són les peticions més destacades de la llei?
Inversió pública suficient en el sector esportiu, agilització i eficiència de l’administració i igualtat.
En els últims anys, les entitats han hagut de fer front a la regularització de monitors i entrenadors. Com s’ha viscut?
És un procés que, de nou, hem hagut de fer sols. Quan van esclatar les campanyes d’inspecció en el sector, vam posar sobre la taula propostes de fórmules contractuals que existeixen i funcionen en altres sectors. La realitat és que per molts entrenadors i monitors l’activitat esportiva no és la seva activitat principal i calia trobar solucions. Avui, encara, no hi ha hagut cap proposta política per abordar aquest assumpte i continua sent una de les nostres reivindicacions.
Ha causat molts maldecaps econòmics als clubs. Com se’ls ha ajudat?
Des de la Unió de Federacions estem a disposició de les federacions i els clubs per atendre’ls en l’àmbit laboral, amb assessorament, servei i acompanyament.
Quins altres serveis ofereixen des de la UFEC?
Les entitats tenen a la seva disposició assessoraments i serveis en l’àmbit legal, fiscal, comptable, de premsa i comunicació, imatge i disseny, protocol, lingüístic i també ens hem especialitzat en suport a la digitalització en aquests últims mesos.
Durant la pandèmia les federacions van fer crides a federar-se perquè en molts moments era la manera per poder practicar esport tot i les restriccions. Ha crescut el nombre de federats?
Aquesta realitat s’ha viscut de forma especial en federacions d’esport a l’aire lliure. Tots recordem les massificacions a muntanyes, rius i platges. Malauradament, de les 71 federacions, moltes van viure una realitat molt diferent amb aturada d’activitat, suspensió de temporades i, també, pèrdues importants de federats.
Quina importància té estar federat en esports que permeten la seva pràctica sense estar-ho com el ciclisme o les curses populars?
Personalment crec que les federacions ofereixen una experiència en la pràctica molt completa i atractiva. Són expertes en l’organització d’esdeveniments, les competicions compten amb un nivell que cap altre entorn ofereix i, a més, tenen categories per a totes les edats.
La presència femenina a l’esport va en augment però encara és inferior i les dones ocupen pocs càrrecs de decisió. Què fan per revertir la situació?
Ens hem compromès principalment a visibilitzar les dones que participen a l’esport i que puguin servir de crida a més dones per fer un pas endavant. En aquest sentit, la Comissió dona dirigent i esport realitza una tasca continuada i el seu últim èxit ha estat posar en marxa un curs de lideratge i mentoring especialment destinat a dones en el nostre sector. El Women Executive Sport Education (WESE) és un curs pioner, que ha vingut per quedar-se i ser un focus de xarxa de poder femení.
Quines són les principals preocupacions que les federacions els fan arribar ara?
Viuen de nou amb preocupació i incertesa com evolucionarà la situació de pandèmia i les afectacions que està tenint i tindrà en l’esport. En aquest sentit, necessitem informació, coordinació i poder col·laborar amb els departaments corresponents.
I els reptes dels propers anys un cop se superi la pandèmia?
Hem d’aconseguir que més dones ocupin càrrecs de direcció, fer arribar i implementar sistemes de compliment al conjunt del sector, digitalitzar la pràctica i la visualització de l’esport i aconseguir inversió i finançament estable i suficient.
{{ comment.text }}