A vegades el futbol és injust, i aquest cop la víctima va ser la UE Vic, que va acumular mèrits per puntuar a Cornellà contra un dels millors equips de la categoria. Tot i el potencial dels locals, aquesta vegada els va costar molt davant d’un Vic que va rebre un cop molt dur amb el gol dels de casa al minut 94, després que la col·legiada hagués allargat el partit cinc minuts.
No va ser un partit espectacular. Ramon Carrascal va sorprendre situant Salamanca al lateral esquerre de la defensa, en un plantejament amb jugadors capacitats per controlar la pilota al mig del camp. Ja es preveia que els vigatans tindrien poques opcions ofensives, atès el gran nivell de la defensa dels del Baix Llobregat.
La primera part va tenir lluita, tàctica i poca cosa més, ja que els dos porters van tenir poca feina. Malgrat tot, el partit oferia alguns atractius a través d’accions individuals i col·lectives dels dos equips, que, això sí, mai no van acabar en rematades de perill clar. El Vic va tenir la primera arribada quan Pladevall va rematar massa tou una falta centrada per Nil Garrido. Els dos equips ho van intentar, però només Stefan va fer intervenir Agustín Mora en una acció per la banda dreta. La segona part va començar amb un domini més intens del Cornellà, que volia sentenciar, però el conjunt vigatà es mantenia ben posicionat i fins i tot disposava d’alguna contra. Poc després de l’hora de partit, Pius Quer va rebre una falta dins l’àrea que va semblar un penal clar, però que la col·legiada no va considerar com a tal. Poc després, el mateix Pius va protagonitzar una bona jugada que va acabar amb una assistència a Colomer, que va rematar, però la defensa local va evitar que la pilota entrés.
El pas dels minuts confirmava que el plantejament del Vic donava fruits. El potent Cornellà no trobava la manera de superar la teranyina del mig del camp ni l’excel·lent actuació de la defensa vigatana, que va estar a un gran nivell.
Quan el partit ja encarava el final, tot feia pensar que el marcador no es mouria, però va arribar el gol de Tomàs Peñalba just al minut 94. No va ser fruit d’una gran jugada ni d’una acció a pilota aturada, sinó d’un llançament desesperat dins l’àrea que, després de diversos rebots, va acabar dins la porteria de Mora.
L’1-0 va ser un càstig excessiu. Ningú no es mereixia guanyar el partit i cap dels dos equips l’havia de perdre. Tot i no ser un duel espectacular, el plantejament de Carrascal va compensar les diferències evidents entre les dues plantilles i va estar a un minut de sortir-se’n. No va poder ser. El futbol és així.
