L’osonenc Joan Font afrontarà a partir del 3 de gener el seu vuitè Dakar, consolidat com un dels motxillers més valorats del bivac i amb un rol clau dins del projecte saudita Next Generation des de l’equip Be Racing, al qual s’incorpora. Ser-hi cada any ja és una gran sort.
El pilot de les Masies de Voltregà se’n va molt satisfet a la cursa més dura del món, perquè “ser-hi cada any ja és una gran sort”, admet. Aquesta vegada tutelarà dos joves saudites que competeixen en la categoria Side by Side, actuant com a tercer pilot per assessorar-los i guiar-los. El seu resultat personal passa a segon terme.
Sense buscar-ho, Font s’ha acabat convertint en especialista d’un rol discret però imprescindible, gràcies a la seva experiència i coneixement de la cursa, que li han donat un pedigrí concret dins del Dakar.
Defensa que el raid saudita és, sobretot, un exercici col·lectiu i treball d’equip, perquè “algú tot sol és impossible que l’acabi”. El paper del gregari.
Comparant-ho amb el ciclisme, “el meu és el paper del gregari, que treballa per a l’èxit del líder”, explica. Això vol dir acceptar ordres com mantenir-se a menys de deu minuts dels líders en etapes de pedra de 200 quilòmetres, assumint els mateixos riscos per poder cedir rodes en cas de punxada. “Però jo també puc punxar”, diu amb humor.
Aquest compromís sovint hipoteca el seu propi resultat, però li permet competir amb equips potents que el cuiden i li ofereixen estabilitat.
Cada any té diverses opcions sobre la taula. “Aquesta vegada podia escollir entre tres equips i finalment he triat el Be Racing, amb un bon pressupost i del país.” Fer el Dakar és cada any més difícil.
I ho valora molt, perquè fer el Dakar “és cada any més difícil”, reconeix, per l’increment de costos i la professionalització del ral·li, on els equips busquen pilots amb patrocini i capacitat econòmica. El Dakar, diu, “no deixa de ser una gran empresa i un negoci on cal saber encaixar”.
Ell correrà de nou amb un Can-Am Maverick X3 a la categoria T3.1, de prototips lleugers. Preparació intensiva al Marroc.
Per preparar-se, Font ha fet dues tongades d’entrenaments intensius al Marroc, simulant etapes reals de Dakar amb tot el dispositiu desplegat. Van ser dotze dies de pràctica amb condicions idèntiques a les de la cursa.
Coneix bé la duresa del repte: jornades de 700, 800 o 900 quilòmetres, amb poc temps per descansar abans de tornar a competir.
Tot i el desgast físic i mental, assegura que no se’n cansa: “Córrer cotxes és la meva vida. Evidentment quedes trinxat, però no ho pateixo”. La passió i la constància el mantenen motivat.
Entre altres coses perquè ja comença a fer temps del seu debut a la Copa Marbella amb un Seat Panda que es va poder comprar treballant els estius, encara amb la L de pràctiques enganxada al vidre. “Va ser el disgust més gran que he donat als meus pares”, diu rient.
Trenta i pocs anys després d’aquell moment, la seva passió i constància el mantenen motivat, i el rol de mentor li dona una nova dimensió dins del Dakar, on ja no només competeix sinó que contribueix a formar la nova generació de pilots. “I que et busquin per poder fer això també és un estímul.”
Font també estrenarà copilot en aquesta nova aventura al Dakar. Es tracta d’Adrià Guillem, amb una àmplia experiència com a mecànic, sis Dakars a l’esquena i tripulant de camió a l’edició de 2025. Serà una gran contribució.
Per ells, la nova aventura començarà el 31 de desembre.
