L’ànima de l’Olímpic Manlleu ho deixa. Després de demanar el relleu durant anys, Josep Costa, l’actual president i impulsor de la creació, l’any 1983, d’aquesta entitat atlètica, ha passat el relleu a Eduard Arumí. “S’ha de continuar perquè el club i les seves curses són patrimoni de Manlleu”, explica l’ara president, que va decidir fer aquest pas després que Costa anunciés, després de diversos intents, que el club desapareixeria si ningú en volia agafar les regnes. Ara el traspàs ja serà plenament efectiu i s’obrirà una nova etapa.
La idea de la nova junta passa per “estabilitzar-nos” i posteriorment decidir si s’han de fer canvis o retocs. A més d’Arumí, la jove junta la formen Martí Padrós (que continua de l’actual), Xevi Ruiz, Leo Barranco, Dani Barranco i Montse Vilar. Un dels seus objectius passa per promocionar la pàgina web com a eina de comunicació amb els socis i atletes participants en les curses que organitza el club.
En aquests 29 anys com a membre del club –en els primers el president va ser Teo Sanglas–, Costa té moltes vivències. És un excel·lent cronista de l’atletisme popular, que ja va viure “un boom” al voltant dels Jocs Olímpics i que des de fa “tres o quatre anys” torna a tenir molts practicants. “Més atur i més gent que va a córrer”, diu en una radiografia ràpida.
Aquest creixement ha fet augmentar “brutalment” els preus de les inscripcions. Davant d’aquesta auge inflacionista, l’Olímpic Manlleu sempre ha apostat per curses on no s’ha de pagar inscripció. “Això ha estat la nostra diferència i el que ens ha donat personalitat”, explica el ja expresident. Costa és prou il·lustratiu amb el cas de la cursa de Sant Silvestre. Ara fa set anys que van deixar de fer cartells de promoció i van suprimir l’obsequi que donaven als participants i el nombre d’atletes ha “anat creixent cada any”.
L’Olímpic Manlleu va néixer en un moment en què a la comarca hi faltava un club que primés l’atletisme de fons i ha estat una entitat de referència. Ha arribat a tenir uns 250 atletes de més de 50 poblacions diferents. Ara, però, Josep Costa passa pàgina. Assegura que “ajudarà la nova junta en tot el que pugui” i es podrà calçar les vambes en algunes curses on no ha participat mai perquè sempre li ha tocat fer el paper d’organitzador.
