Quan al febrer passat va acabar l’11a edició del Cicle d’Audiovisuals de Muntanya i Aventura de Calldetenes (CAMAC), els organitzadors ja havien avançat que la intenció era exportar-ne el format i l’esperit a pobles veïns per fer-hi arribar projeccions de pel·lícules i documentals al voltant de la muntanya i primant, sobretot, el caràcter amateur i les produccions de proximitat.
La primera experiència va ser divendres a Sant Julià de Vilatorta i va ser tot un èxit. Més de 150 persones van omplir el Saló Catalunya per veure-hi, a més, dues produccions amb coautoria vilatortina: Dues dones, una Patagònia, de Txell Creus i Bruna Vilarasau, i The forced alpinists, de Núria Paré i Will Appleyard. L’empremta local anava a càrrec de Creus i Paré, respectivament.
No eren cap estrena, però sí que ho era l’escenari i el context, en una col·laboració entre el Club Excursionista de Calldetenes –organitzador del CAMAC– i el Club Excursionista Vilatorta, que fa poc que ha iniciat el seu recorregut com a entitat.
La primera de les pel·lícules projectades descriu l’expedició gairebé espontània que Creus i Vilarasau van fer el 2023 per la Patagònia xilena i argentina, partint Chaitén, i escalant diferents agulles per les muntanyes rocoses de la zona.
Sense cap més pretensió que viure una nova experiència, però reivindicant que dues dones s’embarquessin, sense cap altre suport, en el que va ser una gran aventura, de la qual van tornar només amb una vamba estimbada en plena ascensió.
“No us podeu imaginar com d’incòmode va ser caminar amb un peu de gat [el calçat que es fa servir per escalar], fins que me’n vaig poder comprar una altra”, recordava Vilarasau al final de la projecció.
Més enllà de l’anècdota, però, tant a dins com a fora de la pel·lícula el missatge era reivindicar la figura de la dona alpinista. “Sembla que en el nostre cas només comptin les escaladores top i l’alpinisme amateur femení passa molt més desapercebut. En els homes no és així”, reflexionaven.
Molt diferent va ser el to de l’altra projecció, The forced alpinists (2025), en aquest cas amb la novetat del doblatge al català des de l’original en anglès.
Recrea, i d’aquí ve el títol, el pas pels camins de l’exili a través dels Pirineus dels milers de refugiats que els van creuar en dos moments i dues direccions diferents: d’Espanya a França amb motiu de la Guerra Civil i de França a Espanya amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació de França per part del règim nazi, amb el municipi d’Aulus-les-Bains com a punt de confinament.
“Fer la travessa un estiu, equipats com podem anar ara, et fa adonar de la desesperació i la duresa amb què ho van haver de fer en aquell moment, en ple hivern, i amb avis i criatures”, reflexionava Paré. Un film de forta càrrega emocional i homenatge als passeurs, els veïns locals que van ajudar refugiats a fugir.
