No era el primer derbi en què aprofitant el ressò de l’enfrontament es demanava l’alliberament dels presos polítics –ja havia passat en les dues darreres temporades–, però sí que en el de dimarts al vespre va ser en el qual es va demanar amb més contundència i de forma més generalitzada. Amb una bona entrada de públic –encara que no ple fins la bandera com en derbis històrics passats–, afició i equips van mostrar la seva resposta contrària a la sentència del procés recollint una proposta que havia fet la penya Sac i Ganxo.
El cant d’Els Segadors amb tot el públic dempeus encapçalava la reivindicació, seguida de la sortida dels jugadors a la pista. Els del Patí Vic, igual que tot el cos tècnic blanc-i-vermell, portaven una samarreta amb el lema “Llibertat, presos polítics”, el mateix que hi havia a la pancarta que van aguantar a mitges els jugadors dels dos conjunts. Des del públic, s’acompanyava l’escena amb alguna estelada però sobretot amb pancartes on es podia llegir “Ho tornarem a fer”.
Amb el xiulet inicial, els capitans del Voltregà i el Vic, Èric Vargas i Jassel Oller, es van passar la bola de forma passiva durant un minut mentre el públic demanava a crits l’alliberament dels presos polítics. A partir d’aquí va començar de veritat el duel comarcal, i més enllà d’algun reclam d’independència conjunt de les dues aficions rivals, els tradicionals càntics en contra d’uns i altres van prendre el relleu a la reivindicació política i es van convertir en els protagonistes de la nit.
Un empat (1-1) que no és cap punt d’inflexió
El silenci de l’Oliveras de la Riva tot just després del xiulet final exemplificava ben bé la sensació que va deixar el resultat d’empat a un als aficionats que es van acostar a Sant Hipòlit de Voltregà per veure el derbi d’aquest dimarts. I és que la que havia de ser la gran oportunitat dels dos equips per aixecar el vol amb la primera victòria del curs arribats a la cinquena jornada de lliga, va acabar confirmant que ni voltreganesos ni vigatans passen per un bon moment sobretot pel que fa al joc ofensiu. El punt deixa més satisfacció a la plantilla blanc-i-vermella, tal com apuntava al final del duel el tècnic Quim López: “És el primer punt. L’equip evoluciona bé tot i la dificultat de fer gol i atacar bé”. Més insatisfet es mostrava l’entrenador voltreganès Manolo Barceló, conscient que la dinàmica de resultats de l’equip “no és positiva i això ens afecta”.
El Vic va entrar millor en el partit però sense fer mal, i en canvi quan el Voltregà es va despertar ho va fer amb un gol d’Aleix Molas anul·lat perquè s’havia esgotat la possessió. La polèmica va donar força als locals, que poc després sí que s’avançaven amb un tret llunyà de Canal. Després del descans, el Vic va recuperar les regnes del joc davant d’un Voltregà sorprenentment poc incisiu. L’entrada d’Urbano a la pista es va traduir en dues passades excel·lents: en la primera, Roger Font va empatar i en la segona, el mateix jugador no va poder finalitzar una contra quan ho tenia tot de cara per marcar el segon. La intensitat en defensa va passar més factura als vigatans, que a 16 minuts de la conclusió ja comptaven nou faltes d’equip. Mèrit blanc-i-vermell o manca d’insistència voltreganesa, la desena no va arribar i el resultat ja no es va moure.
{{ comment.text }}