Qui aquests dies segueix amb especial deteniment tot el que passa a Chamonix amb les diverses proves de l’UTMB són dues de les promeses de les curses de muntanya que somien arribar a competir algun dia a l’emblemàtica cita dels Alps. Es tracta dels joves de 15 anys Biel Sagués, de Castellterçol, i Martí Costa, de Folgueroles, que fa unes setmanes van mostrar el seu potencial al Mundial juvenil. El primer es va proclamar campió del món i es va penjar una plata a la prova vertical i el segon va ser el subcampió del món, tots dos en la categoria Youth A de fins a 17 anys, on van córrer amb nois més grans que ells d’arreu del món.
“Va anar molt bé. Vaig disfrutar molt i sobretot aprendre, que és el més important a la meva edat. Encara em queden molts anys per endavant i tot són experiències”, comenta Biel Sagués, que forma part del grup de competició de l’Escola de Trail del Moianès, on va iniciar-se ara fa cinc anys. En una dècada de vida, el centre ha experimentat un gran creixement, arribant als 250 atletes, i ara els comencen a arribar els primers resultats destacats. L’any passat va ser el corredor de Collsuspina Jan Castillo qui va ser subcampió del món i ara Sagués, que el té com a referent i que tant aquest any com l’anterior ja apuntava maneres proclamant-se campió d’Espanya de la categoria, ha aconseguit el campionat. “Mai hem prioritzat els resultats. Sempre hem buscat que gaudeixin amb el que fan però si va bé millor que millor”, diu el director de l’Escola de Trail del Moianès, Ferran Alboquers. El grup de competició on hi ha Sagués el formen una trentena d’atletes, molts dels quals des dels inicis de l’activitat. “Per edat fins ara no havien pogut competir en curses importants. Sabíem que hi havia bon nivell, molta motivació i bons resultats en curses menys importants però ara han fet el salt. És fruit de molta feina”, continua el tècnic. Sagués, per exemple, confessa que ja “pensava que les coses anirien bé al Mundial perquè estava fent molt bons entrenaments però no sabia la gent que hi hauria i al final va anar millor del que m’esperava”. La recepta del centre moianès per a tots els seus atletes és un còctel de disciplina, esforç, sacrifici, constància i motivació, qualitats que Biel Sagués té clar que vol continuar desenvolupant “per anar creixent i si algun dia puc, competir amb els grans”.
L’aspiració la comparteix amb el seu rival al Mundial però també amic de curses, Martí Costa. “Soc un nen mogut i m’agrada fer esport. M’agradaria dedicar-m’hi perquè em motiva molt”, explica el folguerolenc, que després d’un primer contacte amb el futbol es va passar a les curses i l’esquí de muntanya. Ho va fer seguint les passes del seu avi Miquel Ylla –gran apassionat de la muntanya, sobre la qual amb els anys ha format una biblioteca amb 10.000 volums, i de qui admirava les expedicions que feia– i del seu oncle Pau Ylla –que havia estat a la selecció estatal d’esquí de pista i ara treballa amb Kilian Jornet–. “Vaig començar en una Olleta de Núria i de seguida em va agradar i més tard vaig provar l’esquí de muntanya i em va entusiasmar”, diu. Amb un pas primer per la Unió Excursionista de Vic, ara entrena al Club Atlètic Vic sota les ordres de Roger Esteve mentre que per la part d’esquí de muntanya es prepara amb els Mountain Runners del Berguedà, tot i que ara començarà el batxillerat al Centre de Tecnificació de la Seu d’Urgell per poder-ho compaginar millor. “Vaig fent passes als dos esports i estic molt content. Al Mundial de curses ja em donava per satisfet amb un Top 5 o 10 perquè anava a gaudir de l’experiència, però de seguida vaig veure que era el meu dia”, recorda.
La passió per la muntanya d’aquest jove osonenc és tal que aquests dies s’ha volgut desplaçar amb el seu avi a Chamonix per veure de prop els seus ídols. A avi i net els uneix una relació especial i també comparteixen un desig pel futur. Que en Martí es classifiqui pels Jocs Olímpics d’hivern del 2026 a Cortina d’Ampezzo, on per primera vegada l’esquí de muntanya serà olímpic, i que l’avi el pugui acompanyar com ha fet pràcticament sempre des que s’hi va començar a aficionar.
