Segurament és de les poques dones que actualment disposen d’un carnet de soci amb el número 1 d’un club de la comarca d’Osona. És el cas de Maria Mauri, que té el del Vic Riuprimer REFO. El va heretar del seu marit, Josep Roura Castañé, que va morir fa 20 anys. Llavors tenia un número més alt, però amb baixes ja sigui per motius personals o per defuncions des de fa un temps Maria Mauri disposa del privilegi de tenir el carnet de soci número 1.
“El meu home hi tenia molta afició, ho vivia molt”, recorda, i per això “he volgut conservar-lo”. De fet, Josep Roura va ser president de l’entitat, agafant el relleu de Llucià Camprubí, i quan va morir, l’any 2004, ocupava el càrrec de vicepresident. Era una persona molt estimada al poble i a les seves entitats, sobretot al futbol, “on passava moltes estones, li agradava molt tot allò relacionat amb el futbol i el Vic Riuprimer el sentia, el portava a dins”, comenta Mauri.
Era conegut com el fuster de Santa Eulàlia, com a rellevància del seu ofici, però “les hores lliures se les passava al camp”. Entre les anècdotes que recorda la seva esposa és que “amb un veí del carrer s’enfadaven molts quan veien els jugadors que portaven la samarreta per fora. Jo me’n reia i després s’enfadaven amb mi”.
Actualment Maria Mauri va “en comptades ocasions al camp a veure futbol, hi vaig poquet, però de tant en tant encara en gaudeixo. Era l’afició del meu marit, ell s’ho passava molt bé”.
Però tot i que no va al camp tant com hi havia anat al seu marit, Mauri agraeix al club que cada any, des del 2012, dediquin un torneig a la figura de Josep Roura. Es tracta del Torneig Memorial Josep Roura, El fuster, que es disputa al mes de maig a El Rieral i que compta amb els millors equips de Catalunya en categoria Infantil, entre ells el club amfitrió, el Vic Riuprimer REFO. “És un torneig que dura tot el dia i que serveix per recordar-lo”, comenta Mauri, que ressalta que “fem el servei d’honor. Tota la família n’està molt agraïda”.
Encara que hagi viscut molts anys a l’ombra del club, sense viure’n el dia a dia, Mauri el té molt present. “Era una de les alegries del meu marit, encara que també s’enfadava a vegades”, recorda. Per ella tenir el carnet de soci número 1 “és un orgull, no em sap greu conservar el carnet, tot el contrari, ell s’estimava molt el club i és una manera més de tenir-lo present”.
