Són les 8 del vespre del 10 d’octubre de l’any 2022 al pavelló del Club Dalmacia de futbol taula de la ciutat brasilera de Sao Paulo, on el centellenc Adrià Garriga, de 20 anys, celebra de manera efusiva que s’ha convertit en el primer campió mundial de xapes en derrotar 0-2 l’hongarès Matko. Ràpidament, la missatgeria instantània possibilita que la notícia sobre el que ha suposat una fita històrica –guanyar el torneig de futbol xapes, una modalitat que s’ha estrenat enguany al campionat mundial– travessi l’Atlàntic i es rebi amb gran alegria a Catalunya per part de tots aquells que van ajudar Garriga a costejar el viatge des de Zuric, on està fent un programa d’intercanvi universitari, fins al Brasil. Amics, familiars, companys d’esport… tothom havia posat el seu granet de sorra en la campanya de micromecenatge que Garriga va engegar per finançar els 1.200 euros que costaven els vols. Segons ell, “va ser una manera de fer pinya al voltant d’una experiència inoblidable com la de participar en una competició internacional que no m’esperava guanyar”. Alhora, però, reivindica la necessitat que “el futbol botons sigui reconegut com un esport arrelat al territori català” per evitar que “els jugadors hàgim de cobrir de la nostra butxaca els desplaçaments a tornejos mundials”.
Si bé Garriga va disputar el campionat en tres modalitats –SectorBall, Dotze Tocs i la de xapes–, va ser en aquesta última en què, tal com explica ell, “en ser novetat d’aquest any, m’hi vaig adaptar més fàcilment malgrat que el nivell competitiu era molt alt”. Així, tot i que durant la seva trajectòria com a jugador de futbol taula Garriga s’ha especialitzat en la modalitat de botons, que ell defineix com “la més practicada a Catalunya”, ha estat capaç d’acostumar-se a les variants del futbol xapes tot traslladant en aquesta disciplina el seu estil de joc obert i ofensiu. I és que, al cap i a la fi, d’acord amb Garriga, “independentment de les seves modalitats, la base del futbol taula és el futbol”, un fet que queda palès en el material que necessita un jugador de futbol taula: un tauler amb aspecte de camp de futbol, una pilota, dues porteries i 11 fitxes. Al mateix temps, Garriga considera que el futbol taula comparteix aspectes d’altres pràctiques esportives: “Si l’alt component estratègic d’aquest esport fa que es relacioni amb els escacs, la tècnica de xut l’equiparen amb el billar”.
Ara, Garriga recorda com les llavors dels fruits que ha recollit a Sao Paulo van començar a germinar durant la seva infància, quan es va endinsar en el món del futbol botons gràcies a la seva família, que el va animar a formar part de l’Associació de Futbol Botons d’Osona, amb seu a Centelles. “De ben petit, admirava veure com jugaven el pare i el tiet. El futbol botons m’ajuda a continuar vinculat amb el meu pare, que ens va deixar quan tenia 3 anys. Jugo mantenint viva la passió que ell em va transmetre”, reconeix. És així com, amb la motivació intacta per aconseguir més podis, Garriga encoratja els interessats en el futbol botons a “contactar amb algun dels set clubs actius de Catalunya i a trobar un company amb qui compartir els valors que hi ha darrere d’un esport en creixement com aquest”.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't