No sortia a cap de les travesses perquè fa només quatre anys que practica ala delta, però Jordi Sañé, de la Guixa, va ser el millor durant els set dies de l’Open Internacional d’Àger i és el nou campió de Catalunya d’aquesta modalitat en la categoria Classe Sport –una de les tres que hi ha en funció de l’aparell.
“Va ser una mica inesperat perquè hi ha gent amb més experiència que jo. El que passa és que des del primer dia van sortir bé els vols i vaig estar bé físicament i psicològicament”, detalla el vigatà, que un cop es va trobar al capdavant de la classificació va haver d’anar gestionant la pressió fins al final d’una prova que consisteix a anar passant per diferents balises de control al llarg d’un recorregut que completen gràcies als corrents d’aire ascendents tèrmics. “No m’agrada competir per la tensió i perquè la gent arrisca més del compte. Estic content, justament, perquè vaig fer tota la competició sense jugar-me-la. El que sí que m’agrada és el fet d’ajuntar-nos gent de diferents països. Per això tinc clar que aniré fent coses però no m’hi dedicaré exclusivament”, avança.
Sañé, de 36 anys, fa aquest plantejament en part també perquè és un apassionat de l’esport i en practica habitualment d’altres com el kitesurf, l’snowboard, l’esquí o el wakeboard. “M’agraden molt els canvis de concepte. Amb un any vaig aprendre a volar en ala delta, parapent i paramotor. Amb tots els esports que he fet m’agrada conèixer totes les modalitats. Sempre he set ràpid a l’hora de canviar d’estils i se’m dona bé”, explica el jove, que es va formar al club Zenith de vol lliure d’Àger, una de les millors regions del món per volar en ala delta. L’esport ja el coneixia des de petit perquè el seu pare l’havia practicat durant molts anys, però fins fa poc el nou campió català no s’havia atrevit a provar-lo. “Amb els anys vaig anar creixent i em va anar cridant l’atenció tot i que no ho feia per por, però vaig patir morts properes de gent jove al meu voltant, que em van fer canviar el pensament a l’hora de viure la vida i em vaig animar”, comenta.
Ara gaudeix de les sensacions d’un vol que assegura que “és el més semblant a ser un ocell de mida grossa, com les àligues i els voltors”. De fet, volen junts perquè aquestes aus els indiquen on hi ha les tèrmiques i viceversa. “A les zones on volem ja estan acostumats a veure’ns i també es fixen per on pugem nosaltres. És una cosa que m’agrada molt.” També l’apassiona el fet de poder volar moltes hores. A les competicions ho fa com a molt tres hores al dia, però el rècord mundial d’ala delta és d’11 hores al llarg de 900 quilòmetres a Austràlia.
{{ comment.text }}