Un 35% dels 117 ciclistes professionals que hi ha hagut aquest any a l’Estat espanyol no tenen equip per a l’any que ve. I en aquest percentatge no estan comptats els que han anunciat la seva retirada. Entre els uns i els altres es mou Josep Jufré. El riuprimerenc havia encarregat al seu representant, Antonio Vaquerizas, que li busqués equip davant del desinterès de l’Astana a renovar-lo perquè volia continuar en actiu una temporada més. Però la dura realitat s’acaba imposant i si no canvien molt les coses el 2 de gener haurà d’engruixir les llistes de l’atur i donar per acabada la seva carrera esportiva.
A hores d’ara, Jufré ja hauria de portar unes tres setmanes entrenant. És el que ha fet durant tota la seva vida, però de moment no ha agafat la bicicleta en vistes del panorama que té al davant. Els equips UCI Pro-Tour ja tenen les plantilles tancades i l’única esperança és una resposta que espera d’un equip Continental Professional. “Ho veig molt difícil” perquè “alguna cosa ja l’he descartat per falta de garanties” i li haurien d’oferir “un calendari que m’agradés. Anar a Portugal no hi aniré pas” perquè el ciclisme professional pràcticament ha desaparegut al país on va debutar el 1999 amb el Boavista.
Jufré reconeix que “fa un mes que em vaig mentalitzant per deixar-ho” perquè els corredors que es mantenen als 36 anys “o tenen molta classe, o continuen guanyant o són fidels d’un primera línia”. I ell ha quedat desencaixat a l’equip del Kazakhstan, on va arribar fa dos anys de la mà d’Alberto Contador i es va guanyar la renovació per decisió d’Alexandre Vinokourov perquè “vaig fer un treball molt bo per a ell al Giro” del 2010, mentre que aquest any “pràcticament no hem corregut junts”. En un esport cada cop més endogàmic, la nova direcció de l’equip, meitat italiana i meitat del Kazakhstan, ha decidit rejovenir-lo amb la incorporació de nous corredors d’aquests països, i el riuprimerenc no compleix cap d’aquests requisits malgrat els 387 punts que aportaria com a 289è classificat al rànquing mundial.
La Vuelta a Espanya, on va acabar en la posició 57, ha estat l’última cursa que haurà corregut i malgrat que, des de llavors, “sabia que ho tenia molt difícil” al final “m’ho van dir a darrera hora” que no comptaven amb ell. Malgrat tot, considera aquests dos anys a l’Astana com “els que m’he sentit més bé” després de la convulsa etapa al Saunier Duval en què, arran d’un cas de dopatge al Tour de 2008, l’equip es va reconvertir en Scott-American Beeff i l’any següent en Fuji-Servetto.
Els dos anys anteriors, Jufré havia debutat en un equip de l’UCI Pro-Tour, amb el Lotto belga. L’equip en què ha militat més anys és el Boavista, en el qual va debutar, guanyant tres etapes en proves portugueses i la Clásica de los Puertos de Guadarrama, el 2002, que li va obrir les portes del Relax, amb el qual va ser segon a la Setmana Catalana de 2003 i tercer a la de 2004, posició que va repetir a la Vuelta a la Rioja d’aquell any.
