El més semblant que Andorra ha tingut a Bruce Buffer es diu Òscar Martín i és ripollès. Igual com l’speaker nord-americà que introdueix els combats d’arts marcials mixtos de la UFC convertint els prolegòmens en un espectacle tant o més engrescador que l’esportiu, Martín és l’encarregat d’escalfar l’ambient a la “bombonera”, el poliesportiu multiús d’Andorra la Vella que acull els partits del MoraBanc de bàsquet a la Lliga ACB. I a fe de déu que ho aconsegueix. Des de fa 10 temporades la seva és la veu que dona sentit a uns partits que han convertit el Bàsquet Club Andorra en el representant més visible de l’esport nacional dels Pirineus.
Vint-i-cinc minuts abans que comencin els partits, Martín ja demana els primers aplaudiments per al club local, coincidint amb l’entrenament previ a cada partit. Mentre el seu actual tècnic, el basc Natxo Lezkano, dona les últimes instruccions als jugadors dins del vestidor, és ell qui dinamitza diversos concursos de triples, tirs lliures o cistelles des del mig del camp, tal com també fa a la mitja part. Parla dels patrocinadors, i just abans de l’inici de l’enfrontament surt a la pista per presentar l’equip rival primer, el MoraBanc Andorra després i introduir la interpretació de l’himne andorrà, cada vegada amb un cantant diferent del país.
L’aventura andorrana d’Òscar Martín fa gairebé un quart de segle que perdura. A finals de la dècada dels noranta, va quedar segon en un concurs de discjòqueis a Flaix FM. Tenia experiència prèvia a Ràdio Ripoll i va aconseguir el compromís que “potser em trucarien” per part dels responsables de l’emissora. Encara que no les tenia totes, van complir amb la promesa i va acabar treballant a la delegació de Flaix a Andorra. Era el febrer de 2000 i tenia 24 anys quan va instal·lar-s’hi per treballar com a locutor. 12 anys més tard va rebre la proposta d’incorporar-se a Pirineus TV com a cap d’informatius. Ho va acceptar per estar-s’hi durant quatre temporades. A la segona ja ho compaginava amb la feina de speaker del bàsquet andorrà.
Quan el cap de comunicació del club, Gabi Fernández, el va fitxar l’estiu de 2014, Martín amb prou feines havia vist partits de bàsquet per televisió. De seguida va aprendre’n els secrets i la reglamentació. Mentre es juga el partit “informo d’allò que xiulen els àrbitres, tant si és una falta, un canvi o un temps mort”, però mai pot dir res contra l’equip rival, o utilitzar el micròfon per alterar l’estat d’ànim del públic, tal com indiquen les normes que imposa l’ACB.
El MoraBanc Andorra ha aconseguit aglutinar el sentiment de pertinença al petit país dels Pirineus, molt més del que ha fet el FC Andorra de Gerard Piqué. Ho ha assolit gràcies a crits de guerra com “Aquí juga un país” o “Mai por”, però també gràcies a donar visibilitat a les diferents associacions del país en cada partit. També ha promocionat practicants andorrans d’altres esports o ciutadans il·lustres, i està formant una base de quatre-cents joves basquetbolistes en un país de tan sols 80.000 habitants. Per tot plegat Martín creu que el MoraBanc “està molt més ancorat al territori que cap altre club”. Tot i haver flirtejat durant la primera volta amb les places de descens, ara mateix l’equip es troba una victòria per sobre de la salvació. “Fins ara hem perdut algun partit per manca de mentalitat, sobretot després d’anar per davant al marcador i enfonsar-nos a l’últim quart en veure que ens capgiraven el resultat”, explica mentre confia que es faci algun petit retoc a la plantilla que acabi de servir per certificar la permanència a una categoria on van pujar tot just l’any passat.
