No hi ha placatges, melés, rucks, mauls, touches ni xuts de pilota, però té la mateixa base que el rugbi. La diferència principal és que es juga a tocar els rivals, no a placar-los, i d’aquí el seu nom, touch. Va néixer als anys 60 a Austràlia com a tècnica d’entrenament del rugbi perquè és més simple i sense gaires requeriments de joc i també té com a peculiaritat que és mixt i que hi poden jugar persones de diferents edats. David Gómez, de les Masies de Voltregà, i Lídia Ballesteros, de Manlleu, el van descobrir quan per motius laborals es van haver de desplaçar a Salou i ara que han tornat a Osona el volen implantar a la comarca. Comencen a entrenar aquest divendres a 1/4 de 9 del vespre al camp de rugbi de Vic com a secció de l’Osona Rugby Club i el seu objectiu a mitjà termini és formar un grup que la temporada que ve estigui preparat per competir a la lliga catalana.
“Vam crear un compte d’Instagram fa uns dies per donar-nos a conèixer i començar-nos a moure i la resposta de l’Osona Rugby Club va ser molt bona, fins al punt que dissabte vam fer oficial que ens integràvem a ells”, explica David Gómez, que es qui es va posar en contacte amb l’entitat vigatana. “A nosaltres ens va semblar molt bé, perquè hi vam veure molts avantatges. Hi ha gent que sempre ha volgut provar el rugbi però els fa por el contacte i això els pot animar”, assegura Mariona Sort, de la junta directiva de l’Osona Rugby Club. De fet, la jugadora de l’entitat recorda que fa uns anys tampoc existia el femení “i tot el que sigui sumar i estendre el rugbi és positiu”.
Gómez, que havia practicat rugbi a 15 al GEiEG, va ser qui va introduir la seva parella, Lídia Ballesteros, al rugbi touch i ella, tot i venir del món del patinatge, també s’hi va acabar aficionant. “No havia tocat mai els esports de pilota, però quan entres en la dinàmica no és difícil. Et permet conèixer gent i estar en forma i també té com a punt a favor que no t’obliga a competir cada cap de setmana sinó que la lliga funciona amb trobades un cop al mes on es disputa més d’un partit”, comenta. Tampoc hi falta el tercer temps i asseguren que, com en el rugbi, té un component social que enganxa. Ells ja han aconseguit convèncer una quinzena de persones que són les que començaran a entrenar aquesta setmana. “No ens esperàvem que hi hagués tanta gent interessada i ens ha cridat l’atenció que molts són gent que no tenia res a veure amb el rugbi”, detalla Gómez.
Practicat sobretot als voltants de Barcelona i Tarragona, el touch desembarca ara a Osona amb ganes d’arrelar i contribuir així a fer créixer el rugbi, un esport que va començar a fer els primers passos a la comarca fa quaranta anys.
