Aquesta mateixa ansietat cal suposar que va ser el motiu que l’espectacle no fos el millor pel públic perquè les defenses van superar les davanteres en tot moment, i tot i que els porters van haver de treballar en algunes ocasions, en general el partit va tenir poques ocasions. La primera, i potser la més clara del partit pels vallesans, va arribar al minut 13 quan Marcial va enviar per sobre el travesser una centrada de Calvo.
La primera aproximació amb perill del Vic va arribar al minut 24 amb una centrada de Carrascal que va rematar Miki Espiñeria i va aturar el porter Cristian. Manel Ochoa va tenir dues bones intervencions a la mitja hora de joc, encara que la darrera oportunitat va ser pels locals amb una rematada de Payán que aturava el porter vallesà Cristian.
Després del descans, el Vic va prémer l’accelerador i abans del primer minut Marc Comas va fer una centrada que no va trobar rematador. Poc després va sortir al camp Josep Vaqué, que va fer diverses internades per les bandes que confirmaven que el Vic treballava més i millor a la recerca del gol, tot i que el Granollers va tenir les seves opcions a la contra.
Malgrat els intents dels dos equips per marcar, el cert és que els minuts passaven sense transcendència, fins que després d’un servei de banda la pilota va arribar a Edu Dot, que dins l’àrea va superar el porter Cristian amb un xut ras i potent.
Era el premi per a un Vic que havia fet més mèrits que el rival per quedar-se els tres punts, després d’un partit marcat per la climatologia: una tarda freda per culpa d’un vent glaçat.
