El derbi de la pandèmia serà recordat per una victòria clara del Voltregà contra un Vic que va poder maquillar el resultat al final. El partit per excel·lència de l’hoquei osonenc arribava marcat pel fet de ser molt matiner –tot just en la segona jornada de lliga–, i per la pandèmia. Sense el gran ambient que el caracteritza, només 200 persones van poder ser a les graderies de l’Oliveras de la Riva. Això sí, es van fer sentir d’allò més i van gaudir d’una victòria local que va ser contundent en el tram final –es va registrar un 7-1 i un 8-2 a cinc minuts de la conclusió– i que va deixar un 8-4 definitiu. El partit va evidenciar que el Voltregà carbura i ja suma dues victòries en dos partits, mentre que els vigatans hauran de remar molt aquest curs si no volen repetir la història de la temporada passada.
El Vic va entrar bé al matx i en els primers minuts els vigatans van aconseguir fer-se amb el control de la bola i trobar espais per connectar clars xuts exteriors. Amb aquest escenari, el tècnic local Manolo Barceló va demanar un temps mort molt matiner per tal d’ordenar de nou els seus jugadors. I ho va aconseguir. Els de Sant Hipòlit van millorar en la pressió defensiva i això va permetre crear molt més perill a la contra. Tot i això, qui primer va colpejar va ser el Vic: Uri Ramírez va caçar un rebuig del porter Blai Roca per fer pujar el 0-1. La diana, lluny de posar nerviós el conjunt blanc-i-blau, els va esperonar, i gairebé en la següent jugada Vargas desviava al primer pal una passada alta de Roger Font i marcava l’1 a 1.
Amb la igualada, el Voltregà va tenir molt clar el guió del partit: pujar la pressió defensiva per tapar els xuts llunyans i fer mal amb ràpides transicions. I l’aposta li va sortir bé, ja que a més mentre que als vigatans els faltava punteria –Tirso va errar un penal i Litus una directa– els blanc-i-blaus van ser molt efectius. Molas, de nou amb una jugada de murri, donava avantatge al Voltregà, i ja a les acaballes del primer temps, Canal estripava el partit amb tres accions de força i definició: en la primera, va finalitzar una diagonal amb una arrossegada a l’escaire; en la segona, va guanyar per velocitat i físic a Tirso i va superar amb molta classe Masoliver, i en la darrera, rematava a boca de gol una passada de Molas. El Voltregà marxava al descans amb un contundent 5-1 i més de mig derbi al sac. Amb un resultat còmode, el Voltregà va controlar el ritme del partit a la segona part i va comptar amb la col·laboració d’un Vic negat de cara a porteria, tant en jugada com a bola aturada. En els últims sis minuts el partit es va revolucionar i mentre que els de Sant Hipòlit marcaven tres gols i feien embogir el pavelló amb un resultat d’escàndol, el Vic entomava el cop i treia l’orgull per acabar maquillant el marcador final.
{{ comment.text }}