Realitzen aquesta tasca des de fa dècades i és essencial per a la comarca. Sovint caldria valorar-los més i criticar-los menys

Tot evoluciona i els clubs esportius no en queden al marge. De mica en mica es va avançant cap a la professionalització dels tècnics que hi treballen, però encara resta molt de camí per fer. Queda enrere el voluntariat que hem viscut fins no fa pas tant. La majoria de persones implicades en aquestes feines, ja que tot i no ser remunerades o cobrar quantitats simbòliques tenien la responsabilitat d’una feina, dedicaven el seu temps a unes activitats per “amor a l’art”.

Actualment, dins de molts clubs hi ha un xoc generacional important entre els joves titulats i ben preparats que surten de la universitat i les persones encara vinculades al club, com les direccions i les juntes, que continuen fent una tasca completament voluntària. La contradicció és considerable: per una banda, estem exigint tècnics titulats, amb un bon nivell formatiu que es facin càrrec dels nens i nenes que practiquen l’esport i secretariat que realitzi tasques organitzatives i administratives com si es tractés d’una empresa, però per altra banda, en alguns sectors, encara costa acceptar que aquestes feines siguin remunerades com qualsevol altra.

Deixant de banda aquest fet, que s’ha d’anar resolent amb el pas del temps i el canvi generacional, cal tenir en compte la transcendental tasca que fan els clubs. Juntament amb la família i les escoles, són un altre centre formatiu que ensenya valors, bones maneres i un estil de vida. Promou la salut, les bones companyies i les aficions entre joves i adolescents.

Els clubs realitzen aquesta tasca des de fa dècades i és essencial per a la comarca. Sovint caldria valorar-los més i criticar-los menys.