Dels 73 socis que van votar, 45 ho van fer en contra, 19 a favor i es van donar 9 vots per l’abstenció. Les causes que motiven el rebuig dels socis són dues; una estrictament econòmica i una altra de social. Les intervencions dels socis que van decidir no aprovar el pressupost d’1.717.000 euros al·legaven la poca referència que es fa al deute que arrossega el club i que és de prop de dos milions d’euros, una xifra superior al pressupost anual. Diversos socis van posar sobre la taula la necessitat de planificar l’economia per tal de resoldre una situació que consideren propera a la fallida. La proposta d’afrontar el problema seriosament va tenir el vistiplau general, inclòs el del mateix president. La discrepància entre els uns i els altres és que consideren, entre ells la junta, que una entitat esportiva no és una empresa mentre que d’altres opinen que els criteris de funcionament han de ser els mateixos que els d’una organització empresarial.
Però el problema real del club i el motiu pel qual no s’aprova el pressupost, tenint en compte que el dèficit no és pas cosa d’ara, és la fractura social. El CP Vic és una entitat que té com a base l’hoquei patins però que ofereix als socis altres instal·lacions, com piscina coberta i pistes de tennis o de pàdel. A aquestes instal·lacions els cal un manteniment i unes millores que alguns dels socis lamenten que no estan pressupostades. Per aquests abonats, les instal·lacions són indispensables i l’hoquei prescindible. Una sòcia va arribar a dir que “si hi ha problemes de diners perquè el primer equip d’hoquei participi a la Lliga Europea, que no ho faci”. Aquesta opinió, que dóna prioritat absoluta a les activitats individuals del soci abans que a les del primer equip d’hoquei, va tenir la resposta del president. “Aquest és un club d’hoquei i aquestes paraules em deixen perplex”, va afirmar.
Segons les dades facilitades per l’entitat, actualment el CP Vic té 1.929 socis, 25 més que fa un any, i a l’assemblea hi van votar 73 persones, la majoria de les quals està en contra del pressupost, perquè, des del seu punt de vista, la prioritat del club hauria de ser el manteniment de les instal·lacions i no el primer equip d’hoquei, que disposaria, si els comptes tiressin endavant, d’un pressupost lleugerament superior als 400.000 euros.
