Les entitats i les persones són les que millor representen els principis del joc net, però queda molt per fer. Com també queda molt per fer perquè la societat (i els mateixos clubs) no discrimini el futbol femení

Des de fa un parell de temporades la Federació Catalana de Futbol potencia la campanya “Joc net”, dirigida directament a les famílies per tal de promoure el fair play a les grades. L’esport i els valors formen un binomi ideal però no sempre es posa en pràctica. Les baralles entre aficions, els crits i els insults continuen sent el pa de cada dia.
Quan un jugador és petit potser no és conscient de les actituds de la seva família, però quan creix pot acabar reaccionant amb la mateixa violència o al contrari sentir-se malament en veure aquest comportament agressiu. El futbol és una font inesgotable de valors i en una mateixa jornada podem veure la cara i la creu de com s’aplica, bé o malament, aquesta formació.

Dissabte m’explicaven que un equip de la comarca s’havia presentat només amb sis jugadors en un partit d’Escoleta (quan han de ser set). La rèplica de l’equip rival va ser jugar el partit també amb sis nens. Diumenge llegia un tuit que un club osonenc no havia deixat jugar un nen de 7 anys perquè la fitxa estava equivocada. Un bon exemple i un mal exemple en poques hores de diferència dels valors de la formació.

Les entitats i les persones són les que millor representen els principis del joc net, però queda molt per fer. Com també queda molt per fer perquè la societat (i els mateixos clubs) no discrimini el futbol femení. Les esportistes pateixen situacions de masclisme –per exemple, en clubs que no volen nenes als equips de nens– perquè ens queda clar que ells juguen a futbol i elles (nosaltres) a futbol femení. Dos esports diferents, oi?