“Em considero un afortunat”

Enamorat de l’hoquei patins, Guillem Trabal ha decidit posar punt final a la seva etapa com a jugador després de 35 anys i defensant els colors de cinc clubs: el Voltregà, on es va formar i va jugar fins a la temporada 2001-02; el Lleida (2002-2004); el Reus Deportiu (2004-2013); a Portugal amb el Benfica (2013-2018), i la darrera temporada a Itàlia amb el Valdagno (2018-2019). Entremig també ha format part de la selecció estatal. Amb 40 anys acabats de complir ha arribat el moment de penjar els patins: “Per motius personals i familiars era el moment de tornar i per continuar jugant tal com ho he fet en els darrers anys a nivell professional només podia ser a l’estranger. Ara toca mirar endavant en l’àmbit laboral i obrir noves portes. No estic cansat, marxo al màxim nivell i pensant en el futur”. En aquest sentit apunta per la gestió esportiva i la docència: “L’hoquei m’agrada molt i d’una manera o altra vull continuar-hi vinculat” i no descarta les banquetes: “M’hi veig perquè m’agrada, però cal un aprenentatge, és una exigència molt gran, però sí que m’agradaria”. Amb 3 anys el seu pare ja el portava a patinar i des de llavors aquesta passió ha anat en augment. Va debutar a l’OK Lliga amb 16 anys, i en un derbi amb el Vic i allà on ha estat ha deixat empremta: “Em sento afortunat, perquè allà on he anat m’he integrat i m’han acollit molt bé. He fet moltes arrels i he anat a llocs especials que viuen l’hoquei amb una intensitat molt alta. Voltregà sempre serà casa meva, però també a Lleida, Reus, Lisboa i aquest darrer any Itàlia m’he sentit molt ben tractat i tothom m’ha ajudat”. Amb 35 anys i jugant a clubs destacats, Trabal té clar que és molt difícil definir el millor moment: “No pots plegar sense recordar moltes experiències, companys, gent o viatges que si no fos per l’hoquei no hauria fet o no hauria conegut”. En l’àmbit esportiu es queda amb la CERS guanyada amb el Voltregà, amb la primera Lliga guanyada a Reus, amb la Lliga portuguesa i amb el primer Mundial, però també amb aquella primera temporada al Voltregà “salvant-nos a l’última jornada”. Com a esportista també ha viscut moments complicats, com la derrota a la final de la Copa del Rei amb el Voltregà o amb el Reus “quan vam perdre el quart partit del play-off amb el Barça que ens va deixar sense Lliga”. No haver tornat d’Itàlia amb cap títol és potser l’única assignatura pendent d’una llarga i intensa trajectòria sota les porteries d’hoquei. I amb tot aquest temps Trabal no només s’ha format com a esportista sinó que ha combinat l’esport d’alt nivell amb els estudis: “Ser esportista m’ha facilitat que pogués estudiar. He tingut la sort de poder viure de l’hoquei però per mi estudiar, més enllà de preparar el futur, era un hobby”. I paral·lelament a dos currículums, l’acadèmic (amb cinc carreres, un doctorat, un postgrau i un màster) i l’esportiu (amb 36 títols), Trabal ha treballat en el seu primer llibre, que ara està a punt de publicar: El portero de hockey patines. De la iniciación al alto rendimiento. “Em venia molt de gust escriure’l per aportar la meva experiència i estudis d’hoquei i omplir els buits que hi ha”, diu.

“Em considero un afortunat”

Ferran Font torna al Voltregà

40 anys d’estics

Marc Pujadas diu adeu per la porta gran

El Manlleu haurà de jugar la tornada del ‘play-off’ d’ascens a l’OK Lliga aquest diumenge al migdia

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter