L’any 1997 el Cantonigròs va estrenar l’actual camp de futbol. Fins llavors no en tenien i havien d’anar a jugar els partits a Rupit. En alguna ocasió també havien anat al camp del Corcó, però aquest estava més ocupat que no pas el del Rupit, que com el Cantonigròs només tenia un equip. El club no estava federat, jugaven com a aficionats i la rivalitat amb el Rupit era molt gran. “Els havíem guanyat en alguna ocasió, i quan passava feien conya que no ens deixarien el camp per jugar”, explica Ramon Codina.
Dos anys abans de la inauguració del camp, Codina va entrar de regidor a l’Ajuntament de l’Esquirol, i entre els projectes que tenia entre cella i cella hi havia el de fer un camp a Cantonigròs. “Em vaig encarregar de fer tots els tràmits, tenia moltes hores lliures i m’hi vaig poder dedicar molt. Coneixia els propietaris, de seguida ens vam entendre i van començar les obres”, explica. El camp es va fer en només dos anys. I això que “el terreny era un gran pendent, vam haver de buidar d’una banda i omplir a l’altra, hi va treballar tot el poble. Cadascú hi va posar el seu gra de sorra. I també en la construcció del local, ens el vam fer nosaltres”. Actualment és un dels camps en actiu de Catalunya amb més altura i amb unes vistes privilegiades. La inauguració del camp va ser un impuls pel club, que a partir de llavors es va federar i també van començar a fer socis, i com que s’hi havia dedicat tant “em van fer el soci número 1. Sempre més hi he estat vinculat”. I hi ha fet diferents tasques, a la junta, però també al camp: “Durant 12 anys em vaig encarregar de tallar l’herba i de marcar el camp”.
A punt de fer 80 anys, sempre que pot va a veure l’equip i disfruta amb els èxits que està aconseguint. Per això, l’ascens de la temporada passada a Tercera Catalana ha estat per Codina “un dels millors records”. No només per l’ascens històric i jugar en una categoria més, sinó perquè “hem deixat el Rupit i el Corcó al darrere”. La història del club, però, no sempre ha estat fàcil. Actualment, “només hi ha dos jugadors del poble a l’equip” i fa un temps pensàvem que hauríem de deixar de jugar, com va fer durant una època el Rupit, perquè no trobàvem gent. Actualment a Cantonigròs hi ha uns 300 habitants censats, sense comptar els que hi tenen una segona residència. Fa uns anys, però, va arribar un grup de joves, sobretot de Manlleu, que han fet “una gran pinya, que ha estat clau per al funcionament de l’equip”.
