Sense el pòsit històric dels Vic-Voltregà, el duel entre manlleuencs i vigatans a l’Ok lliga plata va tenir tots els ingredients que s’esperen d’un derbi: intensitat a la pista, xivarri a les grades i un pavelló que feia goig, i fins i tot algunes jugades polèmiques.
Com és obvi, l’empat a tres final no va satisfer cap de les dues banquetes, però amb l’actuació dels dos equips tampoc es pot considerar un resultat injust.
I és que el duel va tenir moments de domini alterns: en la primera part, el Vic va tenir més control, es va avançar al marcador amb una acció polèmica –en un primer moment s’havia xiulat booling–, però al descans hi va arribar amb empat a un. Picart, en una jugada ràpida per la banda va marcar pel primer pal del porter.
En la segona, el Martinelia Manlleu va sortir millor. Tot i això, Canal avançava als vigatans finalitzant una transició ràpida, però només treure del centre, Humà restablia la igualada a dos gols. En el millor moment de joc dels locals, Biel Autet castigava un mal refús de la defensa vigatana posant per davant als manlleuencs. El Vic es refeia, i cinc minuts després Uri Ramírez resolia una jugada embolicada a l’àrea fent l’empat a tres definitiu. Fins al final, els vigatans van saber aguantar sense cometre la desena falta, així com també resistir en les diverses inferioritats numèriques a la pista.
I és que la manca d’encert a bola aturada també va jugar un paper decisiu. El Manlleu va disposar de fins a tres faltes directes, però en totes elles va topar amb un gran Iker Jiménez a sota dels pals. Per part vigatana, la bola aturada tampoc els hi va ser profitosa. Uri Ramírez va enviar la desena falta d’equip del Manlleu al pal.
