37 gols en 23 partits han convertit el voltreganès Àlex Rodríguez en el màxim golejador de l’OK Lliga quan la competició se’n va de vacances de Setmana Santa i no tornarà fins al 17 d’abril. És la primera vegada en les deu temporades que fa que milita a la màxima categoria estatal de l’hoquei patins que el jugador se situa pitxitxi i també és la temporada que ha sumat més dianes, batent el seu rècord personal de 33 gols del curs 2018-2019. Unes xifres que evidencien la consolidació als 27 anys com un dels grans jugadors del moment.
“Evidentment, ho canviaria per títols però enganyaria si digués que no em fa il·lusió. Tant de bo pugui acabar guanyant el trofeu, però serà difícil perquè darrere tinc autèntics cracs”, afirma el del Reus Deportiu en referència a Jordi Adroher, del Liceo (33), i Joao Rodrigues (33), Pablo Álvarez (31) i Helder Nunes (30), tots tres del Barça, que el segueix en la lluita quan queden cinc jornades de lliga, tot i que els reusencs i els gallecs tenen partits pendents. Rodríguez té clar que el seu bon moment golejador es deu en bona part al treball grupal. “Els meus companys hi tenen molt a veure perquè sol no podria i sobretot en Raül [Marín] perquè parlem molt i aprenc molt d’ell”, assegura el jugador, que s’ha especialitzat en l’u contra u, a banda de ser molt perillós també amb el seu xut de pala i les diagonals, i que ha agafat la responsabilitat de llançar els penals (en porta 7/11). En els darrers anys, però, la millora no ha estat només en l’aspecte ofensiu sinó que ha evolucionat la seva manera de jugar i és molt més complet. “Ara no em considero un davanter pur com quan era petit i tenia la defensa oblidada. Amb grans jugadors al costat treballes més els aspectes negatius”, comenta.
Aquest moment dolç que viu Àlex Rodríguez no ha passat per alt als clubs capdavanters de la competició i tots els rumors apunten al seu fitxatge pel Liceo de la Corunya de cara a la propera temporada. Un canvi d’aires que ell, de moment, no confirma. “Fins al 30 de juny tinc contracte amb el Reus i estic centrat en això”, diu el jove, que afegeix que va ser “un encert total venir aquí perquè, entre d’altres coses, he tingut la sort de guanyar una Champions (2017) i una Supercopa (2019), aquesta última remuntant contra el Barça, que són coses que passen molt poques vegades”.
El petit de la saga dels Rodríguez, que va començar a jugar amb només 2 anys a Sant Hipòlit seguint les passes dels seus germans grans Dani i Carles, va estar 20 anys al club de la seva vida –al final cedit pel Barça, amb qui va trencar la relació contractual l’estiu del 2016– passant per totes les categories de blanc-i-blau. Ara, tot sembla indicar que tancarà una altra etapa i, com en el cas anterior, serà per buscar continuar progressant i engrandint el seu nom. Abans, però, espera acabar el més amunt possible a la lliga, on són quarts, i plantar-se a la final a quatre de la Copa d’Europa i la Copa del Rei per poder competir pels dos títols.
{{ comment.text }}