La continuïtat del Club Bàsquet Prats penja d’un fil. El júnior femení, l’únic equip que actualment té l’entitat, va disputar diumenge el seu últim partit a casa. Va ser un matx molt especial perquè, si no hi ha sorpreses d’última hora, va ser també el comiat del club, una entitat amb 30 anys d’història en perill de desaparèixer perquè de moment no té relleu. La forta atracció que té el futbol actualment n’és el principal motiu.
L’equip júnior femení, que està format per set noies de diferents municipis del Lluçanès, es desfarà a finals d’aquesta temporada. “Bona part de les jugadores compleixen 18 anys aquest 2023, haurien de canviar de categoria però com que aniran a estudiar a diferents llocs ja no es podran trobar per entrenar entre setmana”, argumenta Teresa Erra, presidenta del club. Assegura que fa més d’un any que intenten trobar relleu però que de moment no se n’han sortit. “Hem parlat amb gent però ningú ho vol agafar, és una mica trist”, diu Erra, que explica que la junta està formada en l’actualitat pels pares i mares de les jugadores del júnior.
El Club Bàsquet Prats va néixer el 1993. La dècada del 2000 va ser la de la seva màxima esplendor, quan va arribar a tenir fins a nou equips. La presidenta explica que ja fa temps que l’activitat del club ha anat en declivi. La temporada passada hi havia, a més del júnior, dos grups de nens i nenes. La majoria van plegar. “Ara està de moda el futbol i en el cas de les nenes encara més, la majoria ha canviat d’esport”, explica Erra. A banda de l’equip júnior, aquesta temporada només hi ha hagut en actiu un grup de nens i nenes d’entre 1r i 3r de Primària, que va començar amb nou integrants i ha acabat la temporada amb quatre. El grup ha entrenat però no ha jugat cap partit perquè no eren suficients jugadors.
Davant d’aquesta situació, el partit de diumenge es va plantejar com el de l’adeu. Per tal de fer un comiat “com cal”, es va convidar totes aquelles persones que han format part de l’entitat en algun moment o altre d’aquests 30 anys d’història del club. “Va ser molt emotiu, va venir molta gent i tothom deia que li sabia molt greu”, afirma Erra, que explica que arran de la trobada ha sorgit un bri d’esperança. I és que hi va haver un grup de nois que es troben periòdicament per jugar a bàsquet que es van mostrar interessats a donar continuïtat al club. Per aquest motiu, la junta ha decidit no dissoldre ja l’entitat i esperar fins al setembre. “Serà l’última oportunitat”, diu Erra.
{{ comment.text }}