En terra de poc handbol

Xevi Soler El passat dia 16 d’octubre l’UE Sarrià, de Sarrià de Ter, va fer saltar la banca en el món de l’handbol eliminant el Cangas a la segona ronda de Copa. L’eufòria es va desfermar quan es va acabar el temps i el marcador reflectia un 28 a 25, que donava al Sarrià el pas a tercera ronda i l’opció de trobar-se un altre equip de l’ASOBAL. Entre els protagonistes, Gerard March, amb una història lligada a l’handbol i que ha anat a parar a Sant Joan de les Abadesses. Ets conscient que ets en una de les zones amb menys handbol de Catalunya?, li pregunto. “Sí, ho sé”, ràpid i rotund. “Molts em coneixen com a ‘Popi’, li van posar al meu germà, crec que per uns dibuixos animats, però no ho tinc gaire clar”. En ‘Popi’ té aspecte de pivot o central d’handbol, però al Sarrià ha hagut de canviar molt. “Ara jugo molt al lateral, m’he hagut d’adaptar a canviar de posició, a jugar a la segona categoria estatal, i es nota molt el canvi, però crec que m’estic adaptant bé.” Era una icona al Club Handbol Sant Cugat, on va jugar 23 temporades, però la vida l’ha portat a cavall entre Sant Joan de les Abadesses i Sarrià de Ter. “Era una opció vital. La meva parella té família a Sant Joan i ens vam plantejar un canvi per venir a viure aquí. Era una idea boja, jo tenia atur i ella estalvis. Al final, he trobat una feina i un club d’handbol a segona categoria, que no hi havia jugat mai.” De fet, la idea d’en Gerard era deixar un temps breu l’handbol, i quan estigués ben instal·lat tornar a jugar a Sant Cugat, baixant a entrenar un parell de dies a la setmana. “L’opció del Sarrià era molt bona. Juntament amb Banyoles era l’opció més propera a aquí i, és clar, el salt de categoria era atractiu. Entreno quatre dies a la setmana, són uns 50 minuts de viatge, però la meva parella també juga a allà i sovint hi vaig amb ella, se’m fa menys feixuc.” En ‘Popi’ es lleva cap a quarts de set per anar a treballar, i arriba d’entrenar cap a la mitjanit. “De moment no és tan dur. A més, tinc 29 anys i encara em fa il·lusió jugar a handbol. Imagina’t aquest any, que viatgem arreu d’Espanya, i a Sarrià l’ambient per l’handbol és espectacular”. Aquesta temporada, a les comarques gironines tothom espera el duel de la màxima rivalitat, entre el Sarrià de Ter i el Bordils. “El partit serà al desembre. Crec que s’estan plantejant jugar el partit al Palau Sacosta de Girona, que té més capacitat.” Però a part de l’handbol, no és difícil veure en Gerard March fent un cafè en un bar de Sant Joan de les Abadesses. “Aquí es viu molt bé. La qualitat de vida és molt bona i estem molt contents d’haver escollit venir aquí.” I fer alguna cosa relacionada amb l’handbol, engegar algun projecte per veure si es pot crear algun equip al Ripollès? “Ho he pensat, sí, però no he posat res en paper. Potser en un futur m’ho plantejo, seria una bona idea”. Potser estem a les beceroles d’apropar l’handbol al Ripollès, qui sap.

En terra de poc handbol

Sant Joan de les Abadesses homenatja el seu campió del món de ‘biketrial’

El Celta de Ferran Jutglà empata a València en el debut de la temporada

L’ITF Women’s World Tennis Tour arrenca aquest diumenge a Torelló

“Amb esforç, vaig veure que podia competir amb les millors”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

De Vilanova de Sau a la NASA

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Ja hi tornem a ser