L’augment de la presència de dones en la pràctica esportiva ha estat una constant els darrers anys. Tot i així, les dades les situen encara molt per sota dels homes, especialment en l’esport federat. Per conscienciar sobre aquesta situació i amb motiu del Dia Mundial de l’Activitat Física, que es commemorava dimarts, dia 6 d’abril, l’Observatori de la Igualtat de les Dones, òrgan adscrit a l’Institut Català de les Dones, i l’Observatori Català de l’Esport de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) han elaborat un recull de dades amb perspectiva de gènere en l’àmbit de l’esport que han publicat aquesta setmana.
L’estudi posa de manifest a grans trets que les dones participen més en esports no competitius que en esports competitius i això es veu de manera molt clara en l’esport federat, que aglutina més homes que dones. Del total de llicències federatives a Catalunya l’any 2019, un 75% són d’homes i el 25% de dones, si bé el nombre de femenines no ha parat de créixer des del 2006 quan n’hi havia 125.432 i ara arriba a les 161.227. La doctora Montse Martín, que forma part del Grup de Recerca en Esport i Activitat Física de la UVic-UCC i també és membre del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere, ressalta justament que l’esport federat és la gran assignatura pendent de l’esport femení. “Tradicionalment ha estat una àrea masculinitzada i a la dona li ha costat entrar-hi. Això es deu al fet que biològicament s’havia considerat que la intensitat de la pràctica anava malament per a la reproducció i les dones només en practicaven per benestar i salut”, apunta. També és un indicador d’aquest poc accés de les dones a l’esport federat que només hi ha un 15% de dones que siguin entrenadores, mentre que la proporció de dones en les juntes directives de les federacions esportives continua molt per sota encara que ha augmentat un 12% en 20 anys, passant del 9% l’any 2000 al 20,7% el 2020.
Una altra dada preocupant de l’estudi segons Martín és que les dones llicenciades i graduades en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport representen l’any 2019-2020 només un 22% del total. “Quan jo vaig estudiar érem el 45% i ara hi ha hagut un descens important. En algunes classes nosaltres només tenim nois i això és preocupant perquè vol dir que la imatge dels estudis és molt masculinitzada. Hauríem de canviar la mirada des del batxillerat”, alerta. La investigadora també fa un toc d’alerta a les universitats ja que les dades mostren així mateix que el nombre d’estudiants dones que participen en competicions internes dels centres universitaris és clarament minoritària, ja que només representen el 9% del total de persones que hi participen, davant el 91% dels homes.
En canvi, en la part positiva de la balança de l’estudi hi ha que per primera vegada respecte anàlisis anteriors les dones esportistes d’alt nivell superen en un 2% els homes i ja són el 51%. “Sí que ara està per sobre, però aquest sempre ha estat un àmbit amb molta més igualtat”, observa Martín. És només un bri d’esperança enmig d’un panorama encara massa desolador.
“Sempre he sentit comentaris despectius sobre el femení”
Amb 21.564 llicències de dones d’un total de 56.424 el bàsquet és amb molta diferència l’esport amb més fèmines federades a Catalunya. És el cas de la menorquina afincada a Vic Itziar Muñoz, que va iniciar-s’hi als 6 anys i que des de fa cinc temporades, quan va venir per estudis, milita al Femení Osona. “Vaig notar molta diferència quan vaig arribar. Aquí hi ha molts més equips femenins que a les Balears, tot i que encara som menys que els de nois”, assenyala la jove de 22 anys. Per ella ha estat habitual sentir sempre comentaris despectius sobre el bàsquet femení “quan una pilota rebota al tauler o s’encalla entre aquest i la cistella”, lamenta Muñoz, que considera que són maneres diferents de jugar “i mentre que els nois busquen més l’espectacle, nosaltres fem un joc més de qualitat, per aprendre i disfrutar”.
Una situació que ara ja és història pel fet de pertànyer a un club exclusivament femení. “Aquí no patim les diferències que es fan en altres clubs entre el masculí i el femení sobretot en tema horaris d’entrenament i joc, moltes de les jugadores també som entrenadores de la base i això fa que hi hagi moltes tècniques i també tenim moltes dones a la junta directiva. Som diferents per bé”, ressalta.
En general, però, creu que de mica en mica es va escurçant la distància amb l’esport masculí, “no només en el bàsquet sinó també en esports com el futbol o el rugbi”.
“Per sort, l’escalada és un esport molt paritari”
La seva progressió ha estat meteòrica. Va iniciar-se a l’escalada fa només set anys, en una Fira de la Muntanya de Vic, i fa tres temporades ja va disputar la seva primera competició estatal. Des de llavors ha acumulat una victòria a la Copa estatal de dificultat i un subcampionat en bloc així com una vuitena posició a l’Europeu de bloc, tots el 2019, com a resultats més destacats. Uns èxits que han fet que la torellonenca Aida Torres fos reconeguda des de l’any passat amb la condició d’esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport juntament amb altres osonenques com les jugadores d’hoquei Laura Barcons i Anna Casarramona, l’esquiadora de muntanya Marta Garcia, la nedadora Txell Domènech o la pilot Laia Sanz.
“Fa poc que competeixo però en aquest temps he vist que hi ha hagut un augment de noies que fa escalada i, per exemple, als centres de tecnificació hi ha el mateix nombre de nois que de noies. Per sort, l’escalada és molt paritària a diferència d’altres esports com el futbol”, diu la jove de 17 anys que es forma tant al centre de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya com al de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada. Torres, que és especialista en escalada en bloc, també considera que en el seu esport i a aquest nivell “se’ns tracta molt per igual a noies i nois”.
{{ comment.text }}