Com està anant la temporada, sobretot pel que fa a la base?
La veritat és que estem molt contents, perquè tenim molta canalla que està començant al nostre club des de fa dos anys. En total disposem del voltant de 25 nens d’Escoleta (3-9 anys) cada any, sobretot arran de la inauguració del nou pavelló esportiu Les Alzines. En total tenim dos equips comarcals, dos prebenjamins, un benjamí, un aleví i un infantil. I ja des de fa tres o quatre anys anem augmentant dos equips per temporada.
Amb quines dificultats es troben a l’hora de formar els equips?
El gran inconvenient és que molts nens que comencen són d’edats diferents i quan han de fer el salt de comarcal a federat no poden jugar junts. Malgrat tot, estem molt contents perquè està sortint tot molt bé. Tot i que és cert que ens falten molts entrenadors, ja que és complicat trobar gent que s’hi vulgui involucrar, sobretot pels horaris. I a més, el fet de sumar dos equips nous cada any comporta tenir dos entrenadors més. D’altra banda, trobar tècnics qualificats que tinguin el títol és tota una quimera. Al final, l’objectiu és seguir picant pedra, anar treballant i poder-ho mantenir.
Considera Folgueroles com un poble d’hoquei?
Sí, de fet Folgueroles ha estat catalogat com un club on sempre hi ha hagut molt bon hoquei i molta afició. Especialment en l’època en què el club va pujar tres categories de cop fins arribar a Nacional Catalana, amb Jordi Roca com a entrenador.
Amb motiu del 8-M, en quin moment creu que es troba l’hoquei femení?
Jo diria que en els darrers quatre anys ha evolucionat molt, fins i tot més que el masculí. Trobo que cada vegada tenim més nenes i per això podrem fer un equip femení de cara a l’any vinent en la categoria Fem 13 (9 a 13 anys). Ara mateix tenim entre 66 i 70 nens i al voltant del 35% són nenes. I això creiem que és un senyal que l’esport femení, i especialment a l’hoquei, està creixent.
El 2021 es va inaugurar el nou pavelló esportiu Les Alzines. Quin impacte ha tingut per al club?
Crec que hem anat a millor, fins i tot per als espectadors que ens venen a veure. En els darrers temps ha augmentat el nombre d’espectadors i l’hoquei es veu molt bé. Al pavelló falta fer encara alguna modificació, però en general està correcte i estem molt contents. I el fet de tenir aquest nou pavelló i seguir disposant de l’antic és fantàstic. Tots els partits els juguem al nou, però entrenem als dos llocs. L’aspecte que més hem notat és que hem pogut doblar els entrenaments a la canalla i el nivell ha pujat.
Quins són els principals objectius del club a curt i llarg termini?
Ens agradaria tenir un equip de cada categoria i ser un club més ben format. Ens estem trobant que fa poc que hem començat i som només quatre membres a la junta. En aquests moments portant tres o quatre equips ho podem assumir, però a mesura que en tinguem de nous necessitarem més mans, com així està previst de cara a l’any que ve. D’altra banda, seguir mantenint els patrocinadors que ens ajuden en la compra de material.
Quin és el seu vincle amb el club i des quan n’és president?
Jo com a jugador vaig començar als 3 anys i hi vaig estar fins als 16. Després de la dissolució del club vaig passar per diferents clubs com Roda, Tona, Taradell i Vinyoles. I, per últim, tots els companys amb els quals havíem jugat de joves vam decidir tornar a Folgueroles amb la il·lusió d’ajudar a pujar el club al màxim possible. De fet, vam arribar fins a Nacional Catalana, a res de Nacional Espanyola. Pel que fa a la meva etapa com a president, durant molts anys Guiu Riera havia estat al capdavant del càrrec. Després de molts anys va necessitar un relleu. El primer any ho vaig deixar en mans d’una altra persona que va plegar al cap d’un any i jo en vaig agafar el relleu.
Com està sent l’experiència?
Estic molt orgullós de tenir un club que és molt familiar. A mesura que es va fent gran costa més de gestionar, però com a club i president no em puc queixar de les famílies.
Quin club li agradaria deixar el dia que no continuï sent-ne president?
M’agradaria molt veure la canalla de la meva etapa com a entrenador, d’ara fa uns 10 anys, jugant junts amb un equip a Folgueroles com a club formador que som o en un altre club si aquí no fos possible, ja que sempre que tenim un nen que destaca els clubs grans se’ls acaben emportant. Així doncs, molts dels esforços se centren a seguir creixent i fundar l’equip sènior amb jugadors formats a casa o trobar almenys un equip sènior amb jugadors de fora, perquè la canalla gaudeixi de partits els dissabtes i es vagi amarant d’hoquei a Folgueroles.
{{ comment.text }}