“Soc un ciclista amb qui l’equip pot comptar per a l’estratègia de cursa”

El ciclista professional del Kern Pharma Martí Márquez (Llinars del Vallès, 1996) viu des de fa uns mesos a Santa Eulàlia de Riuprimer, i enguany és el convidat homenatjat de la Marxa Jufré Riuprimer, que es farà aquest diumenge en la població osonenca.

Com acaba Martí Márquez vivint a Santa Eulàlia de Riuprimer?

Coneixia el poble perquè tinc molt bona relació amb Lluc Crusellas. Vam conviure un any sencer a Ripoll, quan fèiem Batxillerat i formàvem part del Centre de Tecnificació Esportiva, i fins i tot havia estat a Santa Eulàlia dormint a casa d’en Lluc. També tenia ben ubicat el poble perquè en sessions d’entrenament llargues, des de casa meva al Vallès Oriental, hi passava sovint. Era un poble que em cridava l’atenció: tranquil, amb bones carreteres per entrenar i amb bones connexions. En el moment de marxar de casa, de seguida vam mirar a Osona. Tant a mi per entrenar com a la meva parella –que treballa per la zona– ens va encaixar.

Osona és un territori ciclista?

Des que estic a la comarca he descobert moltes carreteres noves. Al Vallès quedava molt limitat, i de fet el mar era una frontera. Aquí puc anar en totes direccions i hi ha bons recorreguts. La zona del Lluçanès m’encanta. Hi ha poc trànsit, tampoc ports molt durs, però amb pujades i baixades constants.

I a Josep Jufré el coneixia?

Sabia que havia sigut ciclista professional, i a més formant part de bons equips World Tour. A més, al Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès ens portava Carles Torrent. Va haver de marxar un temps, i Jufré es va fer càrrec del grup. Des de llavors hi tinc una molt bona relació.

La Marxa Jufré l’ha fet?

Sí, amb 17 anys, quan era júnior, vam venir a fer-la amb el Bicis Esteve. Va ser com una sessió d’entrenament d’equip.

I què en destacaria?

Recordo la Trona, que és un port molt mític a Osona i tothom que va en bicicleta el coneix. També recordo que sense ports molt llargs, sí que castigava força les constants pujades i baixades sense descans.

Amb el Kern Pharma, com està anant la temporada?

És el meu cinquè any com a professional. Em considero un gregari dins de l’equip, i tot i que no tinc grans resultats a nivell individual crec que soc un perfil valuós en la plantilla, i els companys compten amb la meva feina en les curses. La temporada està anant bé, i ara hem d’acabar de definir la segona part.

Com a ciclista, com es definiria?

Em considero un gregari. En el ciclisme hi ha el rol de líder, d’escalador, de sprinter, etc. Jo soc una persona amb qui l’equip pot comptar per a l’estratègia de cursa. Ficar-me en les escapades, ajudar un company, llegir com va la cursa per comunicar-ho a la resta, etc. Em sento còmode en curses dures, però tampoc sense grans ports. El que serien les Clàssiques.

És un exemple que en el ciclisme tot el treball és important.

Exacte. Potser el de gregari és un rol que no crida l’atenció o no es veu per la televisió, però en un equip es valora molt. I els líders a l’hora de disputar curses aprecien aquesta feina.