El dia de Sant Jordi va ser especial per a Maik Molist. El futbolista osonenc va jugar els seus darrers minuts com a futbolista. Ho va fer vestint la samarreta del Tona i davant el Badalona. A pocs minuts d’acabar el partit va ser substituït i va rebre una gran ovació. Amb 35 anys posa punt final a una gran trajectòria damunt dels terrenys de joc de molts camps catalans.
Quin és el motiu de la retirada? I per què ha pres aquesta decisió ara?
Ja fa un temps que ho tenia rumiat. El motiu és una mica tot: quan tens una edat, quan ja portes molts anys jugant, també en l’àmbit familiar, ara tinc una nena, la feina, com et dic, una mica la suma de tot. Quan ets més jove ho portes tot i no passa res, també perquè no tens tanta responsabilitat, però a mesura que et fas més gran has de prendre decisions, perquè al final són moltes hores de dedicació que perds o que no disposes per a una altra cosa. I el futbol i sobretot en aquesta categoria són moltes hores, els entrenaments, els partits i els desplaçaments. Per ganes hauria pogut seguir, però pensant en la família i en tota la resta, vaig pensar que ara era el moment.
Quan va prendre la decisió?
No hi ha un moment que digués ara, però al llarg de tota aquesta temporada ho he anat veient. L’any passat amb l’ascens em va fer gràcia continuar i estar un any més a Tercera, però en els últims mesos he anat veient que potser era el moment de dir prou i parar.
Recorda quan va començar a jugar a futbol?
Vaig començar a l’OAR Vic i devia tenir uns 5 anys.
I des de llavors ha estat un rodamon del futbol osonenc però també català. On més ha jugat?
Després de l’OAR Vic vaig anar a l’Escola de Futbol d’Osona, el primer any de Juvenil vaig fitxar pel Vilobí, després vaig estar un any a Manlleu i el darrer de Juvenil a Premià. A Premià també hi vaig jugar els primers tres anys d’amateur al primer equip. Després vaig fer un any al Manlleu, un al Santboià, dos al Vic, un a Palamós, dos a Manlleu altre cop, dos a Figueres, un a Llagostera, un a Girona B i els darrers tres que he estat a Tona.
També va passar per la selecció catalana.
Sí, quan estava a Premià, a l’amateur.
Pràcticament ha jugat sempre a la Tercera Divisió, on s’ha pogut retirar, però també va jugar a Segona B.
Sí, amb el Santboià, després gairebé sempre he estat a Tercera, sempre menys l’any del Girona B que vam estar a Primera Catalana però vam aconseguir l’ascens i pujar a Tercera, i els dos primers amb el Tona, també a Primera però aconseguint l’ascens a l’actual Tercera RFEF.
D’aquestes gairebé tres dècades de futbol, quin és el millor record?
No em quedaria només amb un. Al final de tot arreu on passes o els equips on he estat m’he endut alguna cosa. Potser si n’hagués de triar et diria que em quedo amb les relacions que he pogut anar fent durant tots aquests anys i amb companys i amistats que encara conservo.
Sempre ha jugat de migcampista?
Pràcticament sempre, però sí que és cert que quan vaig pujar d’amateur també em posaven de lateral dret, sobretot va ser una temporada que hi vaig jugar bastant, però tret d’això, sempre al mig del camp.
Com es definiria com a jugador?
Crec que soc un jugador del mig del camp a qui li agrada tenir la pilota i organitzar l’equip. Defensivament potser no era el meu fort, però també ajudava. En definitiva, et diria que soc un migcampista organitzatiu i disciplinat.
Aquests dies, sobretot per les xarxes socials, no ha parat de rebre elogis de la seva persona tant dins com fora del camp. S’ho esperava?
Cadascú és com és i al camp ets com ets a fora. Soc una persona tranquil·la, que controlo el temps i això es nota a dins quan estàs jugant, a qui li agrada marcar la pauta. Però crec que hi ha d’haver jugadors de tot i per a tot, perquè si tots fóssim iguals no crec que anés bé un equip. Tothom és com és i jo al ser d’aquesta manera estic content d’aquests reconeixements de la gent. La veritat és que s’agraeix tant o més que si et diuen que ets més o menys bo. Que la gent tingui aquest record de tu com a bona persona és molt maco i em quedo amb això de tots aquests anys.
Recorda el millor gol?
N’he fet poquets. Un al camp de la Guineueta amb el Girona B, potser algun que havia fet amb el Vic. Però no et sabria dir quin.
Hi ha algun entrenador que hagi marcat la seva trajectòria?
No hi ha cap entrenador que m’hagi marcat en concret, tots m’han aportat alguna cosa. Al final, per la manera de ser meva, de conflictes no n’he tingut mai amb cap i amb tots hi he estat molt bé. És el que et deia abans de les persones, sigui més o menys bo de tots me n’he emportat alguna cosa. Si n’hagués de triar algun, em quedo amb el que he tingut aquests últims anys amb el Tona, Ricard Farrés. Amb ell teníem una relació molt bona i diferent de les que havia tingut amb altres entrenadors, potser la meva experiència i veterania també hi han ajudat.
El pitjor moment d’un futbolista són les lesions o els descensos?
A títol personal, he tingut lesions importants que m’han mantingut allunyat dels terrenys de joc durant força temps. Vaig tenir, per exemple, la dels creuats al genoll i també al turmell que em van haver d’operar, i d’altres menys importants però que tampoc m’han deixat jugar i per un futbolista jugar és el que vols. Esportivament, evidentment que hi ha els descensos com a pitjors moment, però el cop més fort va ser el no ascens amb el Tona. Ho recordo com un cop molt dur, va ser molt fort. Els descensos potser te’ls veies a venir, però aquella derrota amb la Guineueta quan teníem l’ascens a Tercera a tocar amb el Tona va ser molt fort, vaig estar molts dies fotut. I em va costar assimilar-ho.
Com veu actualment el futbol a la comarca, vostè que ha jugat amb els principals equips?
A la comarca passa el de sempre, estem en un lloc lluny de Barcelona i de Girona i costa fer equips potents perquè no pots portar gent a diferència d’altres clubs que ho tenen a 10 minuts de la capital. A la comarca els equips potents s’han de nodrir de jugadors de la comarca que no han marxat i hi ha el nivell que hi ha. Al Vic aquesta temporada li està anant bé, el Manlleu en els darrers anys ha fet les coses bé, però no és fàcil estar en aquestes categories o pujar com ha fet el Tona, és molt complicat. Però de jugadors n’aniran sortint, amb fornades més o menys bones que ens faran disfrutar i gaudir del futbol osonenc. I malgrat això no hem d’oblidar que tenim un Tona, un Vic, un Manlleu i també el Torelló que estan on estan amb jugadors d’aquí, i per tant Déu-n’hi-do el que tenim a la comarca.
Per últim, es veu a les banquetes?
Ara mateix no m’ho he plantejat. Ara el que vull es desconnectar una mica, ja que he decidit retirar-me. Necessito deixar el futbol un temps. Però és clar que al final són tants anys i de la manera que m’agrada el futbol segur que faré alguna cosa o hi estaré vinculat d’una manera o altra, perquè deixar-ho del tot costarà. De moment, no m’hi veig.
{{ comment.text }}