“El peu no em tornarà a créixer, per tant no cal que doni més voltes al que ha passat.” Aquesta és la reflexió que la ripollesa Fiona Pinar va fer poc després d’assabentar-se que l’accident que havia patit esquiant a La Molina li suposava l’amputació del peu esquerre.
Ara, dos anys després del succés, té clar que afrontar la recuperació a partir d’aquesta reflexió tan pràctica “em va ajudar molt a superar-ho”. Pinar, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Vic, explica que l’accident va ser “un cop de realitat molt gran”, i en aquest escenari “et replanteges la vida i les teves prioritats”.
Les seves les va tenir clares des d’un primer moment. Esportista des de ben petita practicant disciplines com la natació, l’atletisme o el judo, “el primer que vaig demanar als metges va ser quines activitats físiques podria fer”. La resposta no va ser gaire optimista, ja que li van dir que podria fer natació, però res de res fins que se li curessin totes les ferides. “I això volia dir un mínim de vuit mesos.”
El seu pla, però, era un altre, i encara a l’UCI ja va comunicar a la seva mare “que volia anar a uns Jocs Paralímpics”. El retorn a l’esport el va fer poc després de sortir de l’hospital, i de la mà del gimnàs Elite Fitness Ripollès, de Ripoll. “M’ho van adaptar tot perquè pogués fer crossfit”, i les sensacions van ser “les mateixes” que quan feia atletisme o natació.
I és que Pinar té clar que l’esport “és el motor de la meva vida”, i després de l’accident que li va suposar la pèrdua del peu, “la meva millor medicina”. La ripollesa assegura que l’esport “et fa tenir disciplina”, t’ajuda a “tenir el cap ocupat”, i tot plegat ajuda a tenir una “actitud positiva davant qualsevol situació de la vida”. En aquest sentit, tot plegat ha estat un punt d’inflexió per prendre’s l’activitat física “més a nivell professional”, i l’atletisme com la disciplina on intentar fer carrera.
L’inici dels entrenaments, però, va estar marcat per la dificultat d’aconseguir una pròtesi específica per córrer proves de velocitat. “L’Estat no preveu cap ajuda a una persona que es vulgui dedicar a l’esport tenint una amputació”, i el cost d’aconseguir-ne una “és d’uns 8.000 euros”. Així doncs, Pinar ha hagut d’estalviar “durant un any i mig” per aconseguir-la, just en el moment en què també havia de fer front a despeses com el canvi de cotxe.
Durant aquest període, l’atleta també s’ha convertit en una influencer a les xarxes explicant i fent visible la vida d’una persona amb una amputació. Una bona influencer, tal com explicava la periodista Ruth Espuny en un article a EL 9 NOU el passat 13 d’octubre.
“Les persones amb una discapacitat física no s’han d’infravalorar”, remarca, ja que els límits “se’ls ha de posar un mateix, i no la societat com passa sovint”. Aquesta exposició pública li ha permès rebre el suport de marques com Nike, que fa una aposta clara per les esportistes amb diversitat funcional.
L’esforç dels entrenaments –que fa a les instal·lacions del Club Atlètic Vic– i la bona actitud de Pinar tenen un horitzó: la prova dels 100 metres llisos dels Jocs Paralímpics de París. La ripollesa té clar que es marca un objectiu “molt alt, sent conscient que potser no hi arribo”, però amb la idea de millorar cada dia, i amb només 21 anys sap que tindrà més cites paralímpiques per endavant. El seu primer control serà el 2 de març a l’Hospitalet, on buscarà la mínima per a la cita del proper estiu.
