D’enlluernar a l’antic pavelló municipal de Vic en la categoria que aleshores s’anomenava LEB 2, a rebre l’homenatge del món del bàsquet ACB amb un multitudinari reconeixement en plena copa del Rei a Màlaga. Així es podria resumir la trajectòria d’Eulis Báez. Entre els dos moments han passat gairebé 20 anys, i entre mig l’ala pivot dominicà s’ha convertit en tota una llegenda de l’ACB.
I ho ha fet a través d’estadístiques de pes: 14 temporades en la màxima categoria del bàsquet estatal, 414 partits disputats, 3300 punts aconseguits i més de 800 rebots acumulats. En la seva trajectòria al primer nivell va vestir la samarreta del Valladolid, el Joventut, el Manresa o el Betis, però va ser a Gran Canària a on va deixar més empremta.
Hi va encadenar 7 temporades, i després de la retirada el curs passat s’ha incorporat a l’equip tècnic del segon equip. Amb els grocs també hi va guanyar una Supercopa, i va ser capità d’un dels equips més recordats a la regió insular.
Tota aquesta història, però, va començar a Vic. Báez va aterrar a la capital d’Osona l’estiu del 2005, i en un projecte ambiciós i que anava a l’alça de la mà del patrocinador Akasvayu es va convertir en el jugador franquícia d’una plantilla que va enganxar d’allò més als aficionats.
El dominicà va jugar a Vic tres temporades -05/06, 06/07 i 07/08-, i el punt culminant es va viure en l’última: l’equip va guanyar la copa LEB Plata i va assolir un ascens històric a LEB Or, la segona màxima categoria del bàsquet estatal.
De caràcter extravertit, Báez va connectar de seguida amb la ciutat i els aficionats. En el record queden moments com per exemple l’u contra u amb l’aleshores president del Bàsquet Vic, Joan Espaulella, o l’ambient que es generava en l’antic pavelló municipal convertit en tot un fortí.
