El bàsquet és la seva gran passió i l’ha acompanyat tota la vida. Tant és així que a l’estiu quan a Èric Bartolomé li va arribar una oferta per encapçalar un projecte al CB Vic per garantir l’arribada de jugadors de la base al primer equip no ho va dubtar. I això que viu a Andorra i la proposta comportava el desplaçament tres dies a la setmana a la capital d’Osona per dirigir els entrenaments. Passat mig any i ja adaptat a la situació, assegura que “la satisfacció que en trec per com evolucionen els jugadors supera àmpliament les hores de cotxe”.
Format a les categories inferiors de la Penya, Èric Bartolomé va arribar a jugar dues temporades al primer equip del Joventut de Badalona a mitjan anys 80. Va compartir vestidor amb jugadors que van marcar una època com Margall, Villacampa, Montero i Jiménez i al llarg de tots els seus anys com a verd-i-negre va estar a les ordres de tècnics com Miquel Nolis, Alfred Julbe, Aíto García Reneses i Manel Comas. El que va aprendre i viure aquells anys forma part del seu ADN com a tècnic: “Jo he mamat aquesta gent i de forma conscient o inconscient alguna cosa et queda”, afirma l’exjugador professional, que es va mantenir diverses temporades a l’ACB i també a l’antiga Primera B, actual LEB Or, passant per diferents equips fins a retirar-se a l’Andorra. Al Principat és on feia d’entrenador fins que abans de començar la temporada i a través de Joan Vidal, amb qui havia coincidit una temporada al CB Vic, li va arribar l’encàrrec de dirigir el segon equip vigatà i el Júnior de primer any. “Buscaven que fos només un entrenador perquè hi hagués una continuïtat de criteris tècnics i tàctics i que els júniors entrenessin també algun dia amb el segon equip perquè hi hagués un transvasament de jugadors, com així és”, explica Bartolomé, que ho va veure com una opció també de creixement personal. L’entrenador no amaga que “el projecte és ambiciós perquè el club treballa a tres anys vista amb aquest grup que venen a ser una vintena de jugadors, perquè la idea és que acabin nodrint el primer equip, ja sigui a LEB Plata, Or, EBA… La voluntat és que almenys la meitat del primer equip siguin jugadors formats a la casa i aquest és el repte”. L’altre, a curt termini, és portar el Júnior a la màxima categoria catalana. “És un grup homogeni amb força talent i estic content perquè tots dos conjunts són generosos a l’hora de treballar, amb molta gana de pilota i autèntiques esponges”, diu. “Crec que s’ha fet un pas endavant a nivell d’intensitat, ritme de joc i conceptes, tot i els alts i baixos normals de l’evolució d’un grup. És una edat que no és fàcil. Han d’aprendre què vol dir ser jugador d’un equip i gestionar la frustració de no jugar tant com voldrien”.
L’acord entre Bartolomé i el CB Vic és per un any. “Ens haurem d’asseure a parlar, però si ells estan satisfets i jo còmode com ara suposo que ens entendrem”, confessa.
