Fent-se un lloc sota pals

Va haver d’entomar la responsabilitat de defensar la porteria del Voltregà Stern Motor el passat mes de novembre quan Marcel Luzón, Linu, es va lesionar i n’ha tingut prou amb un parell de mesos per convèncer Manolo Barceló que estava preparat i mereixia la titularitat. Les seves actuacions amb 21 anys a l’OK Lliga no han passat desapercebudes, i tot i que l’equip ja ha recuperat el veterà porter que va fitxar aquesta temporada el tècnic voltreganès ha continuat apostant per ell. Miquel Estrada Sala, format al club des dels 3 anys i havent passat per totes les categories de la base, està fent realitat el seu somni d’arribar a defensar la porteria del primer equip blanc-i-blau i segueix així les passes del seu avi, Josep Sala –expresident de l’entitat–, i el seu tiet, Jordi Sala, donant continuïtat a una nissaga familiar de porters de la qual també formen part dos cosins seus.

“Tota la família som molt d’hoquei en general perquè tinc dos tiets que hi van jugar i també hi hem passat deu cosins”, detalla el jove, que afegeix que en el seu cas va començar a posar-se sota pals amb 5 anys perquè “de jugador era bastant dolent quan era Mini i de seguida em van dir de fer de porter”. Amb 1,88 metres d’alçada, Estrada és dels que tapa bona part de la porteria sense haver-se de moure molt i també té com a punt fort el seu caràcter. “Soc molt tranquil i no em poso nerviós. Si em fan un gol intento continuar treballant i no em costa recuperar-me”, diu. Amb grans referents sortits del club com Guillem Trabal, Xavier Malián o Xevi Puigbí, Estrada destaca la bona feina que fa el Voltregà amb entrenaments específics de porters des de molt petits. “Que en surtin tants és que es fan bé les coses. Jo ja firmaria arribar tan sols a una cosa semblant al que han arribat ells”, assegura.

El porter no amaga la satisfacció que sent per com li han anat les coses aquests últims mesos. “He pogut aprofitar l’oportunitat que se m’ha donat per jugar almenys uns quants partits i esperem que siguin molts més. Personalment estic content del rendiment”, confessa. Entre les actuacions més destacades hi ha la de la visita al Reus, on va aturar set accions a bola aturada, o els dies del Palafrugell i l’Igualada, quan va encadenar dos partits amb la porteria a zero. “Crec que no ho havia fet mai abans. És molt difícil no encaixar gols i es valora molt. I en l’hoquei actual també és clau la capacitat d’aturar faltes directes i penals”, comenta el jove, que va debutar amb l’equip la temporada passada contra el Caldes a casa. “Va ser molt important per mi, tot i que encara ho és més tenir continuïtat com ara”, diu.
El que no acaba d’acompanyar l’equip són els resultats. “Les sensacions són bones i tret del dia del Barça sempre hem competit, però ens falta un puntet perquè molts dies hem perdut per un gol”, lamenta. Estrada, però, destaca la bona relació que hi ha al vestidor voltreganès i està convençut que tard o d’hora els punts arribaran i els permetran començar a mirar amunt.