Sense oblidar que els seus orígens són a Remales de la Victoria (Cantàbria), amb el pas dels anys el vermell del cor i la sang de Miguel Ángel Abascal (1974) s’ha intensificat més que mai. I no pas per cap qüestió genètica ni mèdica, sinó per un sentiment: el del CF Folgueroles. Fa 20 anys que es va instal·lar definitivament al poble –on la seva família ja tenia arrels– i el futbol va ser la millor porta d’entrada. Poc va tardar a formar part del club: “Quan vaig venir a viure aquí vaig començar a entrenar alguns dies amb els aficionats.” I a la següent temporada va tenir l’oportunitat d’involucrar-s’hi com a entrenador: “És la meva teràpia i passió.” “Va ser una bona manera per integrar-me al poble. En definitiva, el més bonic del futbol són les relacions i amistats que et regala.”
Dues dècades donen per a molt i Abascal ho sap bé. “Des que vaig entrar al Folgueroles no he parat, he entrenat a totes les categories, des de prebenjamí fins al primer equip.” I amb la seva experiència, els títols passen a un segon pla: “Guanyar una lliga sempre és especial, però la meva major satisfacció és veure com jugadors que havia portat de petits han arribat al primer equip o en categories superiors, com Bruna Quintana, que juga al Barça i a la selecció espanyola.” “I donar l’oportunitat de jugar i gaudir a tothom, tingui el nivell que tingui, fent-lo sentir important”, afegeix.
Actualment, s’encarrega del Juvenil B, on juga el seu fill Dani, amb qui ja comparteix aquesta especial relació des de fa unes quantes temporades. “M’agrada ser proper als jugadors i, a vegades, el meu fill m’ha de cridar l’atenció, que són els seus amics i no els meus”, explica rient. També forma part de la junta: “M’ho va demanar Joan Franch quan va entrar com a president el 2020, després de la pandèmia.” “Dono un cop de mà com en funcions de secretari, director esportiu, coordinació i el que faci falta.” I malgrat la seva implicació, Abascal assegura que “l’imprescindible aquí és en Franch”. Amb la seva llarga trajectòria a les banquetes del Folgueroles, Abascal té clar quins són els moments que guarda amb més estima: “Els últims partits contra el Sant Julià, essent entrenador, per tot l’ambient que es respira i la gent que mou.” “Mai havia vist res semblant en aquestes categories i viure-ho sent protagonista em fa sentir privilegiat.” El seu sentiment pel club i pel poble el fa somiar en un futur “en què els jugadors de la casa continuen tenint l’oportunitat d’establir-se en un primer equip identificat amb el poble”.
