Queda una hora i mitja pel partit. Els jugadors del CF Sant Julià van arribant al camp, però el vestidor ja està a punt: cantimplores omplertes i col·locades, material preparat, fitxes revisades i, amb les samarretes d’escalfament i de partit al penjador de cadascú. Tot en ordre. Darrere d’aquest engranatge hi ha en Santi Jutglà (1963), delegat de l’equip. Un home discret i treballador, sempre amb un somriure i amb la predisposició de donar un cop de mà amb el que faci falta.
Tot i que ell, de jove, havia jugat a bàsquet, es va acabar deixant seduir per la passió dels seus fills pel futbol. Un d’ells, de fet, en Ferran. Exjugador del Barça i actualment jugador del Celta de Vigo.
Va ser fa quatre anys, quan el cos tècnic d’aleshores, li va proposar aquesta responsabilitat. “En aquell moment estava com a delegat en el filial del Vic Riuprimer, però li vaig comentar a en Ferran i em va dir que li faria gràcia que ajudés al Sant Julià”, recorda. “Millor a casa”, apunta. De fet, “estar amb els jugadors i formar part de l’ambient que es respira” el fa sentir com un més, i “sentir que els ajudo és gratificant”.
Malgrat que, amb tota la seva bona fe, sempre vetlla perquè estigui tot preparat, no sempre és així: “a vegades, amb els nervis, se m’ha colat alguna fitxa d’un suplent entre els titulars”. Hi ha àrbitres que li recriminen i, d’altres, que quan veuen el seu cognom li pregunten curiosos si és el pare d’en Ferran.
Aquests nervis es multipliquen quan li coincideixen els partits amb els d’en Ferran. La seva implicació amb l’equip, però, és innegable. “Tot i que em sap greu, prioritzo el nostre partit”, confessa. No obstant això, alhora té un ull com li està anant al seu fill: “Tinc un amic que em va informant pel mòbil”.
Per si no fos prou, i tot i que treballa com a pastisser en el torn de nits a la PaVic, en Santi també dona un cop de mà al juvenil i a la junta del club, a més de col·laborar des de fa anys en el tradicional torneig de Bàsquet de Sant Julià. “No em sé estar quiet i sempre demano si fa falta res”, expressa. “M’agrada ajudar”, afegeix.
Encara que prefereix destinar el seu temps a la resta, en les seves estones lliures “m’agrada anar al gimnàs i anar a caminar”.
