El gravel arriba pedalant amb força. Ho diuen els que el practiquen i també des de la petita gran indústria que està creixent al seu voltant, tant en la producció d’equipaments fins a la proliferació de propostes tant de lleure com de competició que estan contribuint a divulgar-la entre la gent introduïda però també a nous públics.
Molts trien la bicicleta amb una primera intenció de fer esport, malgrat que a la llarga un i altre s’acaben fent inseparables i una bici pot acabar convertint-se en un estil de vida. Tradicionalment, el ciclisme de carretera ha estat la modalitat dominant, però en els últims anys aquesta nova disciplina ha guanyat terreny.
El gravel, per dir-ho fàcil, ve a ser una fórmula híbrida entre la bicicleta de muntanya i la de carretera. Una bicicleta que permet, gràcies a les seves rodes adaptades, córrer tant per asfalt com per camins de muntanya, cosa que multiplica de manera exponencial les possibilitats de rutes tant de lleure com competitives.
“Osona és una comarca amb un gran nombre de pistes ramaderes que permeten aquesta pràctica”. Així ho afirma Albert Castellar (Vic, 1981), director de la marca We Are Gravel, que organitza l’esdeveniment La
Plana Gravel Osona, que fa poques setmanes va celebrar a Tavèrnoles la seva tercera edició. I que té, també literalment, molt camp per córrer. Es tracta d’una cursa pensada “perquè sigui 100% apta per a bicicletes de gravel, tot i que també hi són benvingudes les BTT i les e-Bikes”, apunta Castellar.
Empès per a la seva passió pel món del ciclisme, Albert Castellar va engegar aquest projecte “amb la intenció de posicionar la comarca d’Osona com a potència d’aquesta disciplina”.
Al nostre país, una de les ‘meques’ de l’especialitat és la demarcació de Girona, on per exemple la cursa The Traka, nascuda el 2019 amb un centenar escàs de participants, va tancar l’edició de 2025 amb més de 4.000 i convertida en una citade referència del calendari europeu i internacional. Al setembre, una altra cita ja està inclosa dins de les UCI Gravel World Series i serà la darrera prova classificatòria per al Campionat del Món.
A Osona, de moment, el camí tot just s’està començant a recórrer i una de les màximes que s’apliquen és
deixar de banda el vessant estrictament competitiu. En el cas de La Plana Gravel “no volem ser ni som una cursa. Deixem de banda la competició i ens centrem en mimar els corredors amb un recorregut del que puguin gaudir de veritat, a més d’oferir-los detalls amb productes locals per fer comarca”.
Aquest mes de juny, la tercera edició de La Plana Gravel va gaudir d’una bona participació. “Hi ha una
evolució clara en els últims anys”, indica Castellar. “Una de les dades que demostren el creixement que està vivint el gravel és gràcies a l’aplicació Strava”, explica. “Fa tres o quatre anys hi havia entre cent i dos-cents registres en les zones de gravel, mentre que fa unes setmanes aquests han arribat al miler”, afegeix. Un indici més d’aquest creixement.
Per Castellar, un dels motius que explica el boom d’aquesta modalitat “és per la polivalència que ofereix. Molta gent s’està passant al gravel per la llibertat; t’ho permet fer tot”, apunta. De fet, aquesta independència explica que es pugui practicar “amb més seguretat i en unes millors condicions”, que
la bicicleta de carretera.
Així i tot, Castellar reconeix que “és un món car, pel que es necessita una autonomia econòmica”, fet que justifica que sigui “la gent d’entre 30 i 55 anys”, la que més practica aquest esport. Una altra bona notícia, però, és que “cada vegada hi ha més afluència de públic femení”.
Amb tot això, Castellar assegura que aquest creixement “no és només d’una moda” i que “clarament creixerà més, i així ho diuen també les marques”. Tot i que la considera com una disciplina més aviat “social”, creu que “cada vegada més” es veurà com una competició”.
