Quants cops hem anat a veure un partit de qualsevol categoria de la base i sembla que l’entrenador és a fora i no dins el camp?

Parlant de futbol, del de casa i formatiu, en aquest cas. Quants cops hem anat a veure un partit de qualsevol categoria de la base i sembla que l’entrenador és a fora i no dins el camp? “Xuta així” o “passa-la allà” són algunes de les indicacions que es poden sentir des de la grada. O una altra de molt típica en equips que opten per un joc de possessió i control: “No jugueu aquí a darrere, xuteu amunt”. Aquesta, sovint, va seguida d’un: “Però què estem fent!?”. Com també és comú qüestionar alguna decisió de l’entrenador.

La meva reflexió, i la que hauríem de fer molts, és que si els jugadors o jugadores fan, o intenten fer, alguna cosa és perquè l’entrenen. Si xuten “així”, la passen “allà” o juguen d’una manera determinada és perquè, probablement, ho practiquen durant la setmana. Llavors, si no és correcte, ha de ser l’entrenador qui ho corregeixi. Com també, segurament, si l’entrenador pren una decisió ho farà amb més coneixement de causa que la resta.

I compte, no estic dient que es faci amb cap mala intenció. Tothom vol guanyar i, òbviament, tothom vol el bé per al seu fill o filla, però cadascú ha de tenir clara la seva funció. En aquest cas, doncs, hauríem d’evitar confondre i saturar d’informació els nanos i dedicar-nos exclusivament a animar i respectar.