“Ha estat un procés llarg i penós, amb costos alts per mi i pel club”

Sis anys després d’investigacions, fa quinze dies la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Vic, Leyre Úriz, va arxivar la denúncia contra l’expresident del CP Vic, Miquel Altimiras, que sempre ha defensat la seva innocència.

Satisfet amb aquesta decisió?

El que ha fet la jutgessa és un reforç per dir que tot aquest procés no calia. El procés es va iniciar per una denúncia anònima el 2014 que va seguir el seu curs en secret fins al 2016 quan va explotar tot i fins avui, quatre anys més tard, que s’ha arxivat. Ha estat llarg i penós, ha tingut uns costos molt alts per molta gent, per mi i pel club en particular.

A nivell personal com ho ha viscut?

Molt malament, ha estat un trasbals molt important. Ha afectat la meva vida personal, la meva família, amics, m’ha enfrontat a gent que no ho hagués pensat mai, m’ha creat malestar, m’ha costat diners i al final crec que no és just, perquè és un molt mal premi. Després de treballar 16 anys per aquest club, haver d’acabar així no és just. Però jo sempre havia defensat que no hi havia motiu per fer aquesta denúncia. No és just tampoc el preu que he pagat, és altíssim. També m’ha perjudicat molt a nivell laboral, tenia negocis que funcionaven i ens han portat gairebé a la ruïna.

El preu que he pagat per aquests anys és altíssim. No és just, és un mal premi.

Com va començar tot?

La denúncia parteix d’un agent de la guàrdia urbana de Vic que era soci del club que fent cas de rumors i d’incidies d’un treballador deslleial del club va posar una denúncia per escrit. Els Mossos li van fer cas i van fer un primer registre sobredimensionat. No van trobar res i després van fer un segon pas intentant buscar proves sense fonament.

S’ha sentit sol durant aquest procés?

Sí, la veritat és que molt, però també els companys de junta que estaven interpel·lats pel tema. Sobretot els gerents. Però formar part d’una junta que està sota sospita no agrada a ningú. Ha estat molt desagradable per a tothom. I després hi ha gent que ha continuat a la directiva següent i intenta desmarcarse del que es feia abans. Ara s’ha aclarit que es feia bé, però el fet que la gent s’hagi de posicionar genera antipaties i tensions que no haurien d’haver fet falta. També haig de dir que sí que m’he sentit acompanyat dels que estaven imputats i d’alguns que no ho estaven però que havien estat amb mi des del principi. I m’ha decebut gent que sabia coses i la veritat, i no s’ha atrevit mai a dir res.

Li ha dolgut el tracte de l’exjunta directiva?

Em dol gestions que han fet mal fetes des del principi i que ho van voler atribuir a l’herència rebuda. Els comptes que es van fer en el darrer exercici que jo vaig ser president (d’aquell any, els primers 9 mesos hi vam ser nosaltres i ells, els darrers tres), es van tancar en positiu. Per tant, vol dir que tres mesos després de plegar jo els comptes encara estaven estabilitzats i no poden dir que és herència sinó una mala gestió seva.

La directiva que ens va substituir és la més incompetent de la història del club

En un article a EL 9 NOU vostè parlava d’una ‘crònica d’una mort anunciada’.

La denúncia coincideix en un mal moment del club. En aquell moment hi havia tensions per aconseguir una directiva nova que surt molt tocada pel propi procés de les eleccions i que s’ha acabat demostrant que és la més incompetent que hi ha hagut mai al club. I només amb un any va aconseguir portar el club a la ruïna. Em pregunto, com es pot fer tan malament? No tothom serveix per estar al capdavant i van fer una gestió amb uns resultat nefastos. Va ser quan molts socis es van donar de baixa.

Com a expresident, com viu la situació actual?

Vaig estar 16 anys a la junta del CP Vic, els primers quatre, aprenent de l’anterior president, i els últims 12, com a president. Un ha de saber com funcionen les coses. I durant aquests 12 anys que vaig estar de president cada any es van fer comptes i el resultat de les investigacions i els arguments que aprova la fiscalia (que és qui acusa) i la resolució de la jutgessa diu que els comptes sempre s’han portat bé, que el soci sempre ha estat informat i que no hi havia doble comptabilitat, que no ha desaparegut cap diner i sempre s’han fet assemblees. Tot això s’ha posat sobre la taula i s’ha vist que era correcte i que no hi ha cap indici de delicte.

Sempre va dir que s’havien fet les coses ben fetes.

És que precisament auditàvem el club, cosa que no fa ningú més, i el propi auditor i fins i tot el president del col·legi d’auditors va anar a declarar i va aportar el seu peritatge que estava ben fet.

I tot i així, l’arxivament de la denúncia ha tardat sis anys.

Crec que hi té molt a veure que la directiva que va venir després el primer que va fer va ser personarse com a acusació particular, no sé si per desmarcar-se del tema, i el que es podia solucionar amb un any i mig, n’ha acabat durant quatre. En aquests casos és molt fàcil dir la veritat, perquè no hi ha res del que m’acusaven. Ja m’ho va advertir el meu predecessor, em va dir que mai deixés que el club em pagués res, perquè és la manera de no tenir problemes. N’he tingut igualment, però s’ha demostrat que no m’havia aprofitat de res.

Continua com a soci?

Sí, perquè m’estimo el CP Vic, hi he estat molts anys i em sap molt greu la situació en la qual està actualment. Espero que trobin alguna solució. Jo ara mateix no li veig, però espero que vingui algú més llest i sàpiga com remuntar.

Continuo com a soci perquè m’estimo el club i em sap molt greu la situació actual

Tant econòmicament com esportivament el club està tocat.

Esportivament, l’elit del qual vam gaudir durant molts anys costarà que es torni a veure, crec que en molt de temps, però com a mínim hem de tenir un esport de base fort. El club, però, té unes despeses mínimes i per cobrir-les es necessita una massa crítica que ara no té. Necessitaria una empenta, una motivació, un grup de gent capaç de generar una il·lusió que ara mateix no veig per enlloc i que aconseguís aquests 400 o 500 socis que fan falta. Però ha de ser un grup jove, perquè els vells, per una cosa o altra, estem cremats. Ha de ser un grup de gent nova que tingui aquesta empenta per tirar-ho endavant. La veritat, però, és que em fa por que la cosa anirà in crescendo de desgràcies.

Des que es va saber l’arxivament de la denúncia, ha rebut cap disculpa?

Cap ni una. Sí que m’he trobat molta gent que m’ha felicitat i fins i tot algun dels que em consta, que més aviat s’ho creien tot, però no m’hi faig mala sang perquè penso que en el fons sempre és més fàcil vendre les desgràcies que no les coses bones.