“Ha estat una temporada històrica, la millor amb diferència”

El Campionat d’Espanya va posar el punt final la setmana passada a la temporada d’esquí alpí, on l’esquiador de Malla Quim Salarich (1994) no ha parat de batre registres històrics estatals en l’eslàlom. La cirereta va ser un cinquè lloc a les finals de la Copa del Món.
Ja ha digerit tot el que li ha passat?
Encara ho estic fent. Han set un cúmul d’emocions increïbles i encara em dura la ressaca emocional. Tot i així, em dona molta força i moltes ganes per a la propera temporada.

Si la temporada hagués durat més dies podia continuar polvoritzant registres?
Era complicat havent fet un cinquè lloc, però sí que amb la dinàmica que portava podria haver baixat més posicions al rànquing mundial.
És la millor temporada de la seva carrera fins ara. Se l’esperava així?
Jo sabia que aquest any faria coses bones però no m’ho esperava fins aquest punt. Han estat un cinquè, un setè i un vuitè llocs, dos tops 15… La regularitat ha estat espectacular i no m’esperava estar tan endavant. Estic molt content i motivat. Ser el millor esquiador català de la història i en l’àmbit estatal arribar al nivell de Paquito Fernández Ochoa, tot i que ell té la medalla d’or i eren altres temps, és molt gros. Per tant, no puc dir res més que ha estat una temporada històrica i la millor amb diferència, però espero que no sigui la millor de la meva carrera.

Va començar amb el dorsal 50 i acaba amb el 20 per començar la següent temporada. Poder estar entre els primers llocs marca la diferència?
Trenta dorsals de diferència és un món i en l’esquí alpí més. L’any que ve tindrem més possibilitats de ser encara més constants, créixer en aquesta dinàmica i agafar punts de la Copa del Món, cosa que aquest any no teníem.

L’única nota negativa de la temporada va ser que als Jocs de Pequín el somni olímpic durés només quinze segons?
Ja són dues vegades que arribem als Jocs en un moment molt bo, però aquest esport és així i toca aixecar-se. El que em satisfà més és que després de la caiguda allà molts s’haguessin enfonsat i jo vaig seguir endavant i hem tret els millors resultats després de l’Olimpíada. Sovint es diu que a la tercera va la vençuda, així que d’aquí a quatre anys intentarem portar a casa el resultat que portem esperant tant temps als Jocs.

Per signar aquest bon curs ha estat clau la millora física i mental.
Són moltes les coses que influeixen, però aquests dos punts han estat els grans detonants per explotar.

També ha canviat la seva manera d’esquiar?
La forma crec que no, però el que sí que ha canviat és la manera d’afrontar les carreres. He pogut arribar a plasmar a les curses el que faig als entrenaments, que això abans era el meu handicap. La meva forma d’esquí ja era ràpida però ho he pogut portar a les curses, que és el fet diferencial. Ja ho sabíem que érem ràpids, però a l’hora de la veritat m’espantava i no era capaç de donar el meu 100%.

Està molt a prop de superar els millors. Què falta per pujar al podi?
Ser constant i continuar amb la mateixa dinàmica que porto ara i intentar escalar dorsals que poden fer la diferència. A França vam demostrar que si sortim amb el dorsal 1 podem arribar a guanyar una mànega de Copa del Món. Aquests passets petits poden fer la diferència.

Els èxits l’ajudaran a fer un pas endavant cap a la professionalització?
És un pas de gegant i ja ho començo a notar perquè la gent està més interessada i en l’àmbit federatiu el govern també pot donar més ajudes a aquests esports si els resultats són bons. Aquests passos ajuden a anar cap a la direcció correcta.

Com afronta la preparació per a la nova temporada?
Ara faig descans i després em centraré en tema físic i fins a final de juny no tocarem neu a un indoor. Després, en principi, tindrem la possibilitat d’anar a Sud-amèrica per arribar a les primeres copes del món amb el rendiment al màxim per escalar dorsals ja des de l’inici.

I ja sap una mica com serà el nivell de proves?
Ja m’he especialitzat en el circuit de la Copa del Món, per tant el seguiré tot. El calendari va sortir fa quatre dies, tot i que falta confirmar alguna cosa, i després esporàdicament faré alguna prova del Campionat d’Europa i també hi haurà Mundials a Courchevel.

Quin ha de ser l’objectiu?
Hem aconseguit resultats que feia 50 anys que no s’assolien, per tant, sabem que és difícil i tan sols tornar a fer una temporada com aquesta ja seria un somni. Però és cert que soc ambiciós i vull intentar portar el primer podi a casa, perquè aquest any ens hem quedat dues vegades molt a prop i per només 20 centèsimes. I al Mundial, que serà al febrer, també estar a la lluita per les medalles.

Això implicarà més pressió. Com la porta?
Aquest any encara no l’he notat perquè la temporada ja era bona només amb els primers resultats a la Copa del Món i després tot el que ha vingut ha estat positiu. La temporada que ve sí que serà diferent perquè ja s’ha creat una expectativa i la gent ja veu que es pot i hi haurà pressió. Veurem quin ambient hi ha, però jo seguiré la meva línia i intentaré fer el que sé fer que és esquiar ràpid.